EEl divuit de brumari de Louis Bonaparte, escrit per Karl Marx l'any 1852, s'analitza la bufonada de la coronació del "petit Napoleó", com va batejar Victor Hugo a Louis Bonaparte, autor d'un cop d'estat el 2 de desembre de 1851. Aquest fet es contraposa amb la instauració de la dictadura militar del gran Napoleó, el 9 de novembre de 1799 (18 de brumari, d'acord amb el calendari instaurat per la Revolució Francesa). L'anàlisi dels dos cops d'estat, de l'oncle i el nebot, durant el mes de les boires, o brumari, permet a l'autor afirmar que la gent "fa la pròpia història... però sota circumstàncies creades, donades i determinades pel passat".
Certament, aquell convuls període de la història de França no s'assembla gens amb els esdeveniments que ha viscut Catalunya des de la fi del franquisme.
Malgrat tot, res impedeix parodiar l'evolució recent del nostre país a partir del següent postulat: la retirada de Jordi Pujol, després de trenta anys de govern, (tesi) va generar la seva negació amb el tripartit (antítesi) i quan aquest va esdevenir un guirigall monumental, aleshores va aparèixer un nou servidor públic, que no salvador, per posar ordre (síntesi).
Segons aquest raonament, l'entronització d'Artur Mas seria la victòria del seny necessari per aplicar polítiques d'austeritat pública i de suport a l'empresariat. És a dir, en el futur pròxim, tot estaria dat i beneït, sense alternativa possible, perquè els mercats dictarien el camí a seguir.
Ara bé, aquest no és un pronòstic irremeiable si la gent, que és qui fa la història, es rebel·la contra un escenari que se'ns vol presentar com l'únic possible.
En un passatge del llibre esmentat es reprodueix una famosa frase que pronuncia Hamlet: "Que bé has excavat vell talp!" La metàfora del vell talp és un recordatori del treball constant d'escarbotar en la foscor i d'irrompre sobtadament a la llum per canviar el curs de la història.
El vell talp no s'aturarà fins al dia que s'ensorrin fortaleses que avui semblen ?inexpugnables. Aleshores apareixerà la parafernàlia dels pallassos que es mouen per interessos personals, es desemmascararan els titelles saberuts que venen gat per llebre i es descobrirà la conhort de lletraferits cridaners que actuen com a ventrílocs dels poderosos.
Segurament caldrà esperar, però, tard o d'hora, la llavor del vell talp fructificarà. El somni d'una societat més justa i solidària és una utopia que s'ha de fer realitat.
"Cada cop un poc més donem vida a esperances segles i segles buscades", cantava Raimon.
