Puc obsequiar a un tercer els regals que he rebut d'un primer?, s'interrogarà potser el lector atribolat per la crisi. La nostra resposta és afirmativa i tranquil·litzadora, amb l'única limitació que el tercer i el primer siguin la mateixa persona. Es parla en aquest cas de devolució del regal, i podria generar algun conflicte protocol·lari. S'ha de comunicar al primer que el seu obsequi ha anat a parar a un tercer? No, només Zapatero i la secta dels bonistes perpetrarien aquest crim contra la hipocresia cimentadora del teixit social, que alguns anomenen cortesia. Vostè haurà de donar-se per satisfet amb la convicció no confirmada que l'obsequiant inicial se sentiria afalagat, en saber que el seu gest ha fet felices dues persones, l'intermediari que resol un problema de compra i el destinatari final. Quant a l'hipotètic menyspreu al destinatari del regal de segona mà, potser seria més romàntic que la porcellana en qüestió procedís directament de la prestatgeria polsegosa d'uns grans magatzems? De fet, el regalador professional compra en bloc, i només després assigna arbitràriament els obsequis als seus compromisos, castigant-te amb una corbata per creure que no mereixes més. A més, el preu just d'un regal el col·loca sempre el receptor. No l'atabalaré amb més teories sobre l'elegància social del regal de segona mà, anem als exemples. Segons els fanàtics de l'obsequi intransitiu, mai s'hauria de besar una altra persona amb la tècnica que vam aprendre d'una parella anterior, ni repetir el gastat "t'estimo" que hem vulgaritzat en una dotzena d'ocasions prèvies. Totes les carícies són de segona mà, i l'emoció resideix en el fingiment pactat. Si vostè manté a aquestes altures de l'article que és trist rebre un present destinat a un altre, més quan te'l lliura el destinatari inicial, concloc que en realitat es lamenta de la pobresa del regal. Ningú deixaria d'acceptar un Cartier procedent d'un joier aliè, encara que em falta comprovar-ho.
