Cartes

de la bombolla?

Lluís Torner i Callicó. girona.

Ves per on una paraula que semblava d´allò més innocent, i que d´ençà de fa tres o quatre anys començà a utilitzar-se, per qualificar una de les principals causes que varen donar lloc a l´esclat de la greu crisi, dins de la qual ens trobem immersos, que anant de bracet amb una altra paraula –aquesta escrita en anglès– les «subprime» tan fortament va afectar el sector immobiliari, i consegüentment a molts altres que, d´una manera o altra, hi eren afins o hi estaven correlacionats, i per descomptat l´econòmic; avui, lamentablement, també podria servir-nos per qualificar una altra qüestió, tan o més greu, doncs que si aquella afectava, d´una manera molt directa, l´economia –que vulguem o no és un tema material– la que ara està en perill d´escla­tar toca un aspecte encara molt més delicat, ja que posa en greu perill un tema tan important com són les relacions humanes, i dintre d´aquestes la seguretat i la tranquil·litat de molta gent, que l´única cosa que desitgem és poder viure en pau.

Imagino que, amb el que hem dit fins aquí, tothom sabrà a què ens referim, ni més ni menys que el que està passant a l´admirat poble veí de Salt. Ja feia temps que les veus d´alguns dels seus veïns i fins i tot de forans, als quals, segons quines respostes, no dubtaren a qualificar d´àugurs o fins i tot d´alarmistes, ja preveien que podria passar; i malauradament no anaven equivocats. Salt és un dels llocs on hi ha més concentració de gent vinguda d´altres països, la majoria homes i dones que han vingut amb un sol objectiu, aspirar a una vida més digna de la que els tocava viure a la seva terra, la qual cosa, fins aquí, és d´allò més comprensible. La llàstima és que la seva arribada s´ha esdevingut en uns moments molt delicats, de problemes econòmics i laborals. A partir d´aquí uns han procurat d´adaptar-s´hi, passant-ho bonament com poden, alguns han retornat al seu país, però d´altres, no fent cas de l´acollida que se´ls ha donat, s´han dedicat a pràctiques desestabilitzadores i en algun cas fins i tot violentes, perjudicant fortament, no sols la comunitat que els ha acollit, sinó fins i tot els seus propis congèneres. Els lamentables fets que s´han esdevinguts aquests dies, en són una prova evident. És una llàstima, perquè a més és un mal exemple per als que essent joves, a vegades són més fàcils de deixar-se influir pels mals exemples dels infractors.

Així doncs, és una altra bombolla que, amb l´ajut de tots, però començant pels nostres governants i legisladors, caldria evitar que acabés explotant, talment com ho va fer l´econòmica. Tenim molt clar que no és fàcil, però segur que hi ha gent prou trempada per treballar-hi, si se´ls donen les eines suficients. El que no es pot fer és mirar cap a un altre costat, pensant que tan sols és un problema local i que el pas del temps ja ho solucionarà. És el nostre parer.

La família

és el primer

jesús domingo martínez. GIRONA.

En contra dels ideòlegs que pretenen equiparar la institució familiar natural a altres models de convivència asimètrics, la salut i l´estabilitat de la societat es ressenten quan es quarteja la família. Darrere de cada avortament, divorci, maltractament o discriminació es tanca un greu fracàs no només personal, sinó també social. Per contra, la família que acull en el seu si el miracle de la vida, que vetlla per la formació de les noves generacions i que afronta cohesionada els embats quotidians és la base de les societats més lliures, pròsperes i justes.

No sense raó, tots els sondejos sociològics coincideixen que per als espanyols, també per als catalans, la família és el més important. Per això els poders públics tenen l´obligació de legislar pensant en els beneficis que comporta una realitat familiar robusta. De la mateixa manera que se subvenciona amb diners públics i es protegeix legalment institucions que es consideren útils per a la convivència democràtica, com els sindicats, els partits o les associacions de veïns, amb més motiu s´ha de cuidar a la primera institució de totes: la família. A això es va referir Benet XVI en la seva homilia a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona al mes de novembre.

Carta del Caminar

Pilar GarcÍa GarcÍa. LLORET DE MAR.

Caminar i passejar amb seguretat viària per exemple pel carrer Unió de Lloret de Mar (un de tants carrers deteriorats del nucli antic) cada vegada està resultant més difícil, la ciutat s´està convertint en territori hostil per als vianants, tot això a pesar del famós eslògan municipal que resa això de Lloret: Turisme Familiar...(?)

Qualsevol de nosaltres pot comprovar de manera objectiva la dificultat que entranya fer alguna cosa tan natural com caminar per alguns dels nostres carrers: contenidors mal ubicats i sovint envoltats de vells estris, excrements de gossos per tot arreu, voreres petites i en molt mal estat, lloses trencades i obres en les quals no es pensa que el carrer és alguna cosa més que el lloc de treball dels quals les realitzen... No tenen en consideració als vianants en el seu espai natural. Això últim és el major perill al qual s´enfronta el caminant perquè es genera una contínua incertesa que provoca estrès i rebuig en el vianant...

Faci de la persona que es trasllada a peu l´element més important de les ciutats per damunt de qualsevol classe de vehicles, el vianant no només és el més fràgil sinó també el més nombrós dels usuaris del carrer.

Seria, doncs, el moment de reorientar polítiques de mobilitat que si bé han intentat potenciar maneres de transport no contaminants, ho han fet debilitant la seguretat dels vianants. Promocionar la bicicleta a costa de la seguretat en el trànsit de vianants em sembla un contrasentit, més quan es proclama com a alternativa al trànsit mo