Cartes

de Lloret de Mar

ENRIC CARCERENY BELTRAN. LLORET

DE MAR.

Estic totalment d´acord amb la falta d´un aparcament soterrani al passeig. Només fa falta comparar-lo amb el de Blanes, on és possible accedir a qualsevol botiga o entitat amb una comoditat total.

El tancament de locals i la disminució de vianants en el nucli antic, l´únic que provoca són robatoris, violència i el desencant dels pocs turistes que ens visiten, sobretot a la temporada baixa.

També trobo profundament injust que després d´haver invertit una quantitat econòmica molt considerable per conservar la façana modernista del Centre Modern, aquest ajuntament no l´hagi inclòs en el full mensual d´activitats on figuren les restes modernistes, després de haver-ho sol·licitat de paraula a una regidora i, per escrit, a l´il·lustre alcalde.

El motiu d´aquesta injustícia no és altre que el fer cas de l´opinió d´un conegut entès en cultura, tal com es descriu en el meu llibre La ira del Baobab, de recent aparició i del qual ben aviat sortirà a la venda la segona edició.

La raó que es va deduir és que s´havia fet una modificació. La «gran» modificació va ser fer una porta nova central per raons de seguretat.

Però aquesta modificació ja constava en els plànols originals presentats per demanar el corresponent permís d´obres. Tot i això, el mateix ajuntament em va demanar per escrit que la conservés. I faig constar que la meva voluntat també era de mantenir-la. I per tant crec que em mereixia un altre tracte, perquè estic segur que ningú, des del punt de vista particular, hauria invertit tants diners per mantenir aquesta façana.

També podia haver optat que un accident fortuït la fes caure. De la mateixa manera que ho han fet alres persones amb edificis protegits. O bé d´altres que s´han aprofitat de restes modernistes per fer el seu negoci particular, davant el passotisme general, qualificat en el meu llibre com «la síndrome d´Aristòtil».

Per no caure en aquesta síndrome, cada dia és més clar que hem de defensar la independència dels Països Catalans, i per això cal defensar-ho sense por i mantenir la independència de «criteri».

Resposta de la Biblioteca de Palafrugell

Carme Fenoll Clarabuch. Directora de la Biblioteca de Palafrugell.

Benvolgut Sr. Anselm Quixal, en relació amb la seva carta al director de data 27/2/2011, m´agradaria puntualitzar els següents aspectes:

1.– Palafrugell té des de fa 10 anys una biblioteca moderna, ben emplaçada, amb un equip de treball professional, activa i molt utilitzada. Ara bé, les biblioteques –no només la de Palafrugell– han canviat molt en els últims temps i no només hi podem trobar silenci i llibres sinó que s´han convertit en un dels principals motors culturals dels pobles i un dels pocs espais de convivència públics i gratuïts.

2.– La Biblioteca de Palafrugell està situada en una antiga cooperativa i no té espais ben compartimentats ni disposa de sala polivalent. Com vostè pot comprovar, el personal de la Biblioteca no sempre ho té fàcil per aconseguir que els usuaris respectin les normes de convivència més bàsiques. Malgrat algunes dificultats, continuem fent tots els esforços per difondre i compartir el coneixement i fomentar el plaer de la lectura entre els nostres convilatans. Per això la nostra programació ofereix activitats per a totes les edats i hem sigut pioners en serveis molt ben valorats com les converses d´idiomes, el Bibsons (ràdio amb els joves) o l´Arteca (exposició i préstec d´art).

3.– M´agradaria aclarir que tot el personal de la Biblioteca actuem el millor que podem i sense discriminacions per fer possible que la Biblioteca sigui un servei ben valorat per tothom. En espais de convivència tan oberts com el nostre, practicar amb l´exemple és un bon recurs, sobretot amb els joves. En són una bona mostra els nostres voluntaris per la convivència. N´hem parlat reiteradament amb vostè i ho tornarem a fer tantes vegades com calgui.

La classe de religió

M. Àngels pagès calvet. ventalló.

A totes les escoles s´està fent la preinscripció dels alumnes per al curs vinent. És lògic que els pares optin per inscriure els seus fills en el centre educatiu que els sembli més convenient.

Una decisió important a prendre és si volen que rebin classe de religió. Cal tenir en compte que no és una matèria obligatòria –com a vegades equivocadament es diu–, sinó una assignatura opcional. Sí que és obligatori, en canvi, que tots els centres educatius ofereixin o facilitin la possibilitat de poder-la cursar amb llibertat.

Crec que és una bona opció fer la creueta en el lloc corresponent del full d´inscripció. Oblidar-se´n, dóna per descomptat que no interessa. Això a la llarga pot ser ben negatiu.

No podem parlar d´educació integral sense aquesta matèria.

No n´hi ha prou amb una formació especialitzada i tècnica, cal una comprensió dels valors i saber distingir el que està bé i el que està malament.

Els continguts que es donen a la classe de religió catòlica, a més de proporcionar una informació cultural i històrica, imprescindible per comprendre la cultura i el fet cristià, ajuda al desenvolupament personal dels alumnes.

Conèixer les religions, la d´aquí en primer lloc i les vingudes de fora, els ajudarà a superar prejudicis, comprendre els altres i sobretot millorar el diàleg i respecte que tots desitgem en la nostra societat.

Tant de bo que els pares ­puguin exercir aquest dret i que totes les escoles i instituts respectin la normativa a l´hora d´ofertar-la.

Porters de futbol

F. Xavier Roca Font. GIRONA.

Sóc un gran aficionat a l´esport, durant molts anys he jugat a futbol i m´agrada veure les millors jugades, els millors gols, les millors aturades dels porters, per això voldria fer un suggeriment als programes esportius dels diferents canals de televisió, sempre ens passen imatges dels millors gols, i al mateix temps de les pitjors pífies dels porters, potser seria hora que es reconegués la feina dels porters, i que poguéssim gaudir de les millors aturades del jugador que dins d´un equip de futbol és una peça important i la ­menys valorada.