Les reunions del president Rodríguez Zapatero amb representants de grans empreses, tant la del 27 de novembre passat com la prevista per a aquest 26 de març, són una bufetada a la metàfora de la mà invisible del mercat. A la crida d'un polític pusil·lànime, s'han fet visibles les encaixades de mans dels qui proposen cures de cavall en un intent desesperat d'apaivagar els mercats financers dels quals ells mateixos en formen part.
La mà invisible, una mena de deïtat no identificada, és un recurs literari per fer creure que el món funciona per si mateix, sense interferències. No és veritat perquè hi ha mans visibles que deleguen en sicaris, camuflats en societats d'inversió, la manipulació dels mercats. Darrere aquests executors hi ha una selecta quadrilla que aplega banquers, membres de l'aristocràcia, magnats del petroli, potentats de les telecomunicacions, empresaris de multinacionals, representants polítics, militars d'alta graduació, investigadors i acadèmics defensors del lliure mercat. Tots ells troben acolliment en cenacles reservats com el club Bilderberg, que va triar Sitges el passat mes de juny per congregar-se.
Actuen com un govern mundial invisible? Bé, no es tracta de creure en una conspiració internacional perquè el món és prou complex per reduir-lo a un guió de pel·lícula americana.
Però aquestes reunions, com també les de la Comissió Trilateral o el Council Foreign Relations (CFR), són fòrums capaços de marcar les directrius de defensa dels interessos econòmics d'una minoria de privilegiats estratègicament situats en els àmbits de poder de decisió d'arreu del món.
Malgrat tot, aquestes mans visibles obliden que l'aversió al risc (el diner sempre és poruc) fa que qualsevol temptativa d'acontentar els especuladors estigui condemnada al fracàs.
De fet, no poden embridar un mercat desbocat i tampoc aturar "la mà invisible de la societat".
Aquesta altra metàfora, atribuïda a Marx, explica que el comportament humà està subjecte a fenòmens externs difícils de controlar. L'evolució de la societat és conseqüència de l'actuació, conscient o inconscient, dels individus en els conflictes socials. El resultat d'aquesta pugna no està decidit per endavant sinó que depèn de la força de cadascun dels contendents. A una banda hi ha els poderosos i a l'altra hi ha els milions d'assalariats que han d'estar disposts a defensar els drets socials, aconseguits durant molts anys de lluites.
En aquesta tessitura no valen mitges tintes: o es defensa amb dents i ungles l'estat del benestar o triomfarà el campi qui pugui de l'individualisme del lliure mercat.
