Davant la coincidència de crisi financera i d'eleccions municipals qualsevol ciutadà pot qües?tionar-se si la despesa del seu ajuntament és raonable o eficient i si el possible "malbaratament" pot haver contribuït a una situació financera delicada del propi ajuntament. Plantegem aquí diverses qüestions pel que fa a la forma de gastar.
Primer, s'ha estirat més el braç que la màniga? Els préstecs només haurien de servir per finançar inversions i el pressupost d'ingressos hauria d'igualar-se permanentment al de despeses, sense inflar les partides d'ingressos ni subestimar les despeses.
Segon, en el cas del municipi petit, el govern municipal ha fet construir infraestructures que estan infrautilitzades quan aquestes existeixen en els municipis pròxims? Un poble petit (5.000 habitants?) no pot tenir tots els equipaments i la raó per tenir-los no ha de ser "perquè els té el veí". Cal compartir i situar equipaments al territori de forma coordinada entre els ajuntaments. L'enveja veïnal i l'argument que "els altres ja ho tenen i nosaltres no" enfonsen sovint les arques municipals.
Tercer, quan s'han planejat inversions s'ha donat informació insuficient (o s'ignora?) sobre què representarà en forma de pujada d'impostos la nova inversió que s'ha finançat amb un préstec que cal retornar al banc? Caldria preguntar-se també si no s'ha calculat i informat als ciutadans del què costarà cada any el manteniment i l'explotació d'aquesta inversió, cost que es tradueix en increment d'impostos i taxes per als contribuents o usuaris. Els préstecs cal tornar-los i amb interessos! La gran majoria d'inversions comporta despeses, any rere any, de manteniment i explotació. Caldria explicar sempre als ciutadans quant costaran i com es pagaran.
Quart, se sent Rei Mag l'alcalde (o el regidor d'una àrea) satisfent demandes de tothom? O, per contra, s'observa que cada edil prioritza i administra i també sap dir que no a moltes demandes per falta de recursos? Cal ser caut amb el governant que parla sempre de "satisfer demandes" i parla de "l'esforç" que fa l'ajuntament. No es poden satisfer totes les necessitats i "l'esforç" el fan els ciutadans amb els impostos i taxes que paguen.
Cinquè, les hores extres que cada any realitzen i cobren la policia municipal i la brigada municipal (o potser el personal d'administració general) supera el 10% de les hores anuals totals establertes en el conveni municipal, en anys que no hi ha hagut catàstrofes naturals o esdeveniments únics (per exemple, sortida o arribada de la Vuelta ciclista) al municipi? Totes les hores de treball que es poden preveure (caps de setmana, èpoques de vacances, festa major, revetlla de Sant Joan, fira de la pastanaga, etc.) han d'estar cobertes amb els horaris especials que han de fer determinats serveis especials però sense que s'hagin de pagar com a hores extres més cares.
Sisè, en el cas de municipi petit, l'ajuntament no ha buscat solucions associatives o l'alcalde està mal predisposat per a proveir serveis mancomunadament -inclosos els de secretaria i intervenció- amb altres municipis i així abaratir els costos de determinats serveis? Hi ha alcaldes que estan poc acostumats a cedir i a prendre decisions de forma col·legiada amb altres alcaldes per a una prestació conjunta i més barata d'alguns serveis.
Setè, en el municipi no s'acostuma a cobrar una quantitat raonable per a determinats serveis lúdics, esportius o culturals, especialment si amb aquests serveis es beneficia a ciutadans d'altres municipis que no resideixen i no paguen els impostos en el municipi proveïdor del servei? La prestació pública no ha de ser sempre sinònim de gratuïta. Hi ha serveis que legalment poden cobrar-se i econòmicament és eficient cobrar, almenys una part del cost. És raonable establir un preu bàsic de referència al qual s'hi poden restar bonificacions per a persones o famílies amb pocs ingressos, sempre que siguin barates de gestionar i de comprovar anualment.
Vuitè, l'ajuntament no aprova habitualment el pressupost abans d'iniciar-se l'any o dins dels dos primers mesos, i tampoc presenta les liquidacions i comptes complets a les instàncies superiors (Sindicatura de Comptes, Conselleria de Governació, etc.) o les presenta amb gran retard respecte als terminis estipulats per la llei? Les raons de la no aprovació puntual del pressupost poden estar en postures irreconciliables dels polítics, però poden també ser per falta de personal qualificat i ben retribuït en l'àrea econòmica. A vegades es prefereix gastar en focs artificials que llueixen més, que no pas en personal tècnic pressupostari-comptable que no llueix però proporciona al bon gestor o directiu informació puntual de la situació financera.
Novè, l'ajuntament paga als proveïdors en un termini superior a 60 o 90 dies i a més ha de dependre de pòlisses de crèdit permanentment? Si l'ajuntament paga tard als bons proveïdors, aquests acabaran elevant els preus dels productes i serveis per a poder cobrar-se el préstec, el risc i la incertesa, o bé decidiran no servir més al municipi. Els préstecs bancaris a curt termini són més cars i, si han de repetir-se contínuament, el banc constata una política financera de l'ajuntament poc correcta i suposa que existeix més risc i apuja els interessos cobrats.
Desè, l'ajuntament no s'administra amb el mateix sentit comú -ni més ni menys- que el lector o lectora (i la seva parella) administren la seva família? No hi ha màgia en les finances públiques i menys encara en les municipals. Els ciutadans, d'una forma o altra, paguen tots els serveis. Els ingressos municipals no són com "el manà caigut del cel". D'altra banda, els préstecs han de ser per a inversions i no per a despeses de la festa major o per a personal de centres cívics o de piscines. L'amortització dels préstecs, amb interessos, no hauria d'asfixiar els comptes dels propers anys. Finalment, si arriba la crisi cal explicar-ho immediatament a la família municipal, i reaccionar prioritzant despeses, reduint serveis, postergant o anul·lant inversions, i revisant la forma de gastar que s'ha practicat fins ara.
Si creu el lector que alguna de les respos?tes a aquestes preguntes és un "Sí", pro?bablement no es gasta bé al seu ajuntament. Si compta més de 5 "Sís" com a resposta, seria recomanable votar l'alternativa al partit governant el pròxim dia 22, tot i que hi hagi altres raons per no fer-ho. Després exigeixi des del primer dia al nou govern municipal informació econòmica, puntual i comprensible, i un comportament eficient, de sentit comú, en tots aquests temes. I no ho oblidem: necessitem serveis prestats pels ajuntaments, hi ha bons polítics i tècnics preparats disposats a fer bé la seva feina, però cal escollir-los bé.
