Antoni Rovira i Virgili, amb motiu d'un article dedicat a Josep Carner, l'any 1925, al diari La Publicitat, escrivia unes paraules que s'escau de reproduir: "Per comprendre, i sobretot per sentir, la gran vàlua d'alguns catalans assenyalats que amb nosaltres conviuen, n'hi ha prou d'imaginar que no existeixen ni han existit mai. Feu aquest exercici mental amb sis o set noms dels homes que tots coneixem, i que potser no apreciem prou, i veureu quin buit desolat i desolador, quines clapes de no-res queden enmig del nostre camp espiritual".
Cada any, en lliurar-se el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un bon moment per a practicar, tot adequant-lo als nostres dies, l'exercici proposat per l'escriptor tarragoní perquè, efectivament, ens pot ajudar a prendre consciència de quins buits culturals més grans que hi hauria si no comptéssim amb aquests 43 homes i dones que l'han obtingut. Ells són una prova irrefutable que tenim uns noms i unes obres -i, per tant, una llengua i una cultura- d'un nivell i una fortalesa molt grans.
Albert Manent, activista cultural, filòleg, historiador i escriptor, és el darrer dels premiats. El passat 14 de juny, al Palau de la Música Catalana, se li va lliurar aquest prestigiós guardó, impulsat per Òmnium Cultural. Manent té una trajectòria admirable, amb uns cinquanta títols publicats. Ha conreat, en el món de les lletres, camps molt diversos. Volem destacar, de manera especial, la seva impressionant tasca com a memorialista, a través de la qual ha salvat de l'oblit personatges referencials. Home de grandesa intel·lectual i, també, humana. La seva generositat, així ho reflecteix. Els seus consells i estímuls han ajudat molts joves a descobrir -i a potenciar- llurs aptituds perquè les posin al servei de la col·lectivitat. I, cal dir-ho, sempre ha tingut com a guies l'esperança i l'optimisme. Heus ací unes paraules seves que són ben eloqüents: "Estem millor que mai! Mai havíem tingut tants novel·listes, poetes i estudiosos per metre quadrat, ni s'havien publicat 12.000 títols l'any".
Estimem els països nostres per molts motius, però n'hi ha un de molt especial. Perquè hi ha hagut -i hi ha- una sèrie de persones que, des de l'exigència, el rigor i el treball persistent han fet una obra excepcional. No pas buscant l'èxit personal, sinó comú. Totes elles han prestigiat -i prestigien- l'univers de la catalanitat i han contribuït en gran manera que ens sentim orgullosos de formar-ne part.
