Vegin la darrera oferta econòmica de la Generalitat a la companyia aèria Ryanair per tal que es quedi a l'aeroport gironí. Deixant de banda que el Govern anterior havia lligat un bon acord amb la companyia irlandesa per mantenir les instal·lacions i la importància de Vilobí que, recordem, va estar no fa gaire temps entre els 15 primers aeroports d'Espanya en número de viatgers. I fins a cert punt hem viscut una polèmica innecessària, fruit de la tradició inveterada dels partits polítics d'intentar desfer part de les gestions anteriors, hi ha algunes consideracions sobre el tema.

En l'època actual, les ciutats que aspiren a ser turístiques de primer nivell i tot el territori que les envolta, en aquest cas l'àrea Girona-Costa Brava, necessiten una visualització en el camp aeri, primer, per la immediatesa del transport per avió, i segon, per poder competir en el mercat turístic cada vegada dotat de més serveis i prestacions al client. Hi ha estudis que asseguren que fins al 2030 el transport aeri es multiplicarà per vint. En bona part per l'entrada del gegant xinès i d'altres economies com la brasilera, al Primer Món. Cal estar en aquest espai i aquest mercat. Després, caldria plantejar el futur a mitjà termini, un esforç que gairebé mai solen fer els nostres polítics, que tenen com a principal motivació una immediatesa que no és positiva gairebé per a ningú.

Barcelona, des dels Jocs Olímpics del 1992, i recolzada pel poder mediàtic d'un Barça que s'ha convertit en un dels cinc grans clubs europeus de futbol, és una potència turística per excel·lència. Sembla clar, doncs, que malgrat tots els entrebancs i problemes d'un aeroport com el Prat, acabarà despuntant també en aquest espai i en els viatges intercontinentals, i no només turístics, sinó també de negocis i representació. Jugant un paper com juga Milà a Itàlia. El contrari seria una injustícia i una pena per a la mateixa economia de l'Estat. Si aquesta rellevància barcelonina, que ja existeix en l'àmbit turístic, s'aplica a nivell d'infraestructures, Girona pot jugar un paper rellevant com a destí low-cost i emplaçar la ciutat i el territori al nivell que poden estar ciutats o espais reclam com poden ser Munic i Baviera, Amsterdam i Holanda o Milà i la Llombardia. Entrar en aquesta lliga és una riquesa per a tothom, perquè saltaríem de l'espai turístic d'estiu al cultural i econòmic. Aconseguir la fita és una meta de tots, més enllà dels partits i els seus interessos particulars.