Des de dalt ens miren, ens vigilen, ens controlen. Amb satèl·lits espia, amb helicòpters, amb càmeres instal·lades a les places, als centres comercials. Ells són al cim i per això convoquen cimeres, estan estintolats a les seves poltrones, ens parlen des de tarimes, darrere dels faristols, amb micròfons a totes bandes. Ens retallen el sou, ens estrenyen el cinturó fins a fer-nos treure la llengua, delmen hospitals, redueixen personal sanitari fins a la irresponsabilitat, permeten l'espectacle indigne de nens escolaritzats en barracons, retallen despeses a la universitat fins a aturar investigacions mèdiques en marxa. Però ells van en cotxes oficials, en Audis A8. Vuit de 80.000 euros, com a mínim. Ells, el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament que des de dalt ens demanen comprensió perquè les mesures adoptades són necessàries per sortir de la crisi.
Comprensió demana Felip Puig després de l'indignant desallotjament de la plaça de Catalunya, amb antidisturbis clavant cops de porra a gent pacífica, disparant pilotes de goma que reboten i fereixen ciutadans que ni tan sols formen part de la protesta. Comprensió demana el conseller d'Interior per no haver pogut evitar les empentes i les jaquetes pintades dels diputats, que varen voler accedir al Parlament per un lloc que era perillós, segons el mateix director de la policia. Una sessió, per cert, en la qual es varen aprovar uns pressupostos indecents. Ells manen, ells tenen el poder i amb fatxenderia enceten el repertori: vàndals, violents, kale borroka, atacs a la democràcia, "perroflautas", "rastes" i les portades i els editorials dels mitjans de comunicació els fan la gara-gara.
Només hi ha un moment en què baixen del seu pedestal, del seu palau (d'hivern o d'estiu). Cada quatre anys es barregen entre el poble al qual diuen representar, van als mercats, on fora de la campanya electoral no se'ls veu el pèl. Mengen mongetes amb botifarra, se'ls fotografia obrint la boca a punt d'engolir un calçot, assisteixen a una arrossada popular i remenen un moment la paella. Es fan els simpàtics. Necessiten el nostre vot per poder conservar la poltrona i concedir-ne altres als més fidels, a aquells que diuen que no tots els polítics són iguals i que si han d'exercir alguna responsabilitat estaran sempre al servei del poble. I arriba el dia de les eleccions i els tornem a votar i ells s'asseuen un altre cop a la cadira més alta per des d'allà condemnar la violència aliena i exculpar la pròpia.
