Quan tens la sort de no deure res a ningú tens la llibertat de poder dir el que penses. Quan decideixes viure fora dels nuclis de poder tens la sort de mirar les coses amb perspectiva. Quan has rebut per totes bandes tens la pell prou dura per aguantar el que et vingui. La crisi econòmica que estem passant, malgrat el patiment de la societat actual, estic convençut que també ens aportarà alguns aspectes positius respecte al nou futur que s'està preparant.
Culturalment parlant venim d'uns anys en els quals ha prevalgut massa la política d'aparador i els "gurus" i les prepotències s'han imposat dins les dinàmiques culturals del nostre dia a dia. Durant molts anys la cultura del nostre país s'ha dissenyat i planificat amb visions potser massa personalistes i buscant més l'efecte d'enlluernar i de figurar deixant de banda i menyspreant una cultura més popular i de base. És evident que una part de culpa d'aquesta manipulació la tenim els que hem acceptat el joc i no hem estat capaços de plantar-nos davant algunes mentides disfressades d'èxits artificials. Però al final allò que es construeix amb fonaments poc sòlids, poc recorregut o a base de talonari, s'acaba ensorrant. Estem assistint al desmuntatge d'estructures culturals que mai han servit pel que es creia que havien de servir. Veurem la fugida de gestors culturals que quan se'ls tanqui l'aixeta deixaran de creure en la cultura per anar a un altre lloc on la rendibilitat econòmica sigui el que més importa. Ens adonarem que s'ha engreixat una administració de gestió cultural en la qual a vegades hi ha hagut més funcionariat que no protagonistes de la cultura.
I al final, qui quedarà? Els que malgrat tot, i sense res, continuem creient que un país necessita una base cultural sòlida pròpia que provoqui un diàleg sense intencionalitats o criteris massa personals, ens alimenti l'esperit sense que ens demani militància, ens identifiqui com a poble obert i generós i amb molta esperança d'un futur molt més compartit i més obert a totes les tendències, sensibilitats i maneres de pensar. Quan la repartidora de diners tenia matèria prima va crear un terreny abonat pels "saquejadors culturals". Sous astronòmics, projectes fantasmes, escenografies escandaloses, pressupostos inflats, viatges innecessaris, hores extres mal gestionades i un enfilall de perles poc gratificants. Tots en som una mica responsables per fet o omissió.
Ara, per tant, toca fer inventari, endreça i neteja. Tinc confiança en alguns polítics que han agafat les regnes d'aquest cavall desbocat i he vist en alguna mirada voluntat d'entrega i capacitat de generar propostes imaginatives que ens portin a la recuperació. I els que siguem capaços d'aguantar amb dignitat la bufetada que ens ha donat la Història, serà perquè de veritat volem formar part d'aquesta base sòlida, formada, humil i popular, que és la que ara té el dret moral d'escriure el que serà l'esdevenir cultural del nostre país.
