Desinformació electoral gironina
JORDI SALVADOR GRÀCIA. PALAMÓS.
Dilluns 14 de novembre va tenir lloc a Palamós un debat 20-N de partits extraparlamentaris. Fou organitzat pel col·lectiu de l´assemblea de persones indignades de la vila, adscrita al 15-M. Hi participaren els candidats de cinc partits polítics. L´acte es va celebrar al Teatre Municipal La Gorga amb l´autorització de la Junta Electoral. Tot i haver enviat les corresponents notes de premsa, cap mitjà de comunicació escrit gironí ha fet esment d´aquest debat. És, doncs, una discriminació clara i intencionada que usa la llibertat d´informació que tants anys i lluites va costar d´aconseguir per «desinformar» la població. Un debat públic és una bona forma de decidir el vot. Obre la possibilitat de preguntar als candidats lliurement. Permet comparar els programes electorals. El debat electoral és una de les formes més democràtiques d´obrir la política a les persones, als electors.
És una llàstima que Diari de Girona no ho entengui així. Salut!
Gràcies, infermeres de l´Hospital Comarcal de la Selva
MONTSERRAT ALEMANY CASSANI. BLANES.
Sovint ens queixem dels serveis públics i d´algunes gestions mèdiques. Jo per gràcia o desgràcia tinc una filla discapacitada i que, a més a més, té pànic als hospitals i a tot el personal que hi treballa. Avui li havien de fer una analítica de sang, li hem fet. Ha passat molt mala estona i molt de pànic, la gent que hi havia a l´hospital ha reaccionat molt bé i li feien costat, m´he sentit bé perquè el normal són altres reaccions. El millor i el que m´ha fet començar un bon dia ha sigut el tracte rebut per les infermeres que fan les extraccions. S´han posat mans a la feina, eren cinc, totes dient a la Rut paraules de consol i d´ànim. En 10 minuts hem enllestit i la Rut s´ha pogut tranquil·litzar.
No cal dir que la Yolanda (infermera d´otorrino) es mereix el millor en la seva vida, és una gran professional i millor persona. Quan ha sentit la Rut cridar per l´hospital ha vingut ràpidament a fer costat a la meva filla i a intentar tranquil·litzar-la. Yolanda, ets una canya, si la Conselleria de Salut dóna felicitacions, tu te´n mereixes una, i ben gran. Gràcies a totes per la vostra professionalitat i per ajudar la Rut. Crec que hauríeu de donar lliçons a molts i moltes. A la vostra disposició pel que pugueu necessitar d´una mare.
Trens comarcals
Joan Benet Fernadez. GIRONA.
Aquest any 2011 hem vist com els nous horaris de trens duen les «sigles» Rodalies de Catalunya. Així, la línia entre Barcelona i Portbou, passa també a ser Rodalies de Catalunya? No hi hauria cap problema si no fos que el nom falseja la realitat, ja que a Catalunya sols Barcelona té Rodalies de trens, i no s´entén aquest nou nom. Els últims horaris gestionats per Renfe eren «mitjana distància» i les Rodalies (de Barcelona) són com a tal i vora Girona, entre Maçanet i Sant Vicenç de Calders. També s´ha fet un nou format d´horaris encabint-hi tant els laborals com els de caps de setmana, per això han minimitzat lletres i números, la qual cosa els fa a voltes inservibles, ja que la gent normal que els ha de menester no té la vista del Superman. Si fessin el format adaptat a unes lletres normals i en lloc de Rodalies hi posessin trens comarcals, nom més correcte, així podríem pensar que els gestors dels trens de la Generalitat coneixen bé el país, adonant-se que no tot és al costat de Barcelona i així potser algun dia podrien dir i tot trens veguerians de Catalunya.
L´adéu d´un gran Carles Canals
HÉCTOR MARTÍNEZ ROMERO. girona.
Encara recordo el dia que el club va anunciar el teu fitxatge i de com el meu germà, enganxat a la pantalla de l´ordinador, em comentava si em sonava el teu nom ja que venies de jugar a una categoria en la qual el club del nostre poble juga actualment. En un primer moment, he de reconèixer que aquest fet ens va sobtar. Tot i així, vam fer el que sempre es fa en aquests casos: preguntar als fòrums d´Internet. Tots hi coincidien: lluitador fins al final, treballador, positiu… Tot eren elogis. Després de dues temporades i molts partits amb nosaltres (tant de bo fossin infinitament molts més) no cal trencar-s´hi el cap per saber que des del teu primer minut a pista vas guanyar-te el cor de tots els gironins amb les teves entrades, el teu bot ferm i la teva empemta. Des de la banqueta no has deixat d´animar i, consegüentment, nosaltres tampoc.
Avui, trist, llegeixo que has decidit deixar el bàsquet, i si em permets la llicència et diré que no entenc la teva decisió però la respecto. És més, estic convençut que si depengués de mi, o de qualsevol personatge en «territori gironí», la teva samarreta lluiria al cantó de la d´un altre gran al sostre del nostre pavelló. Crec haver-t´ho dit algun altre cop des del meu racó de la grada, o fins i tot haver gosat d´escriure-t´ho en alguna xarxa social, però, amic meu, ets, sense cap mena de dubte, el contracte temporal d´un jugador al nostre equip més gran i del qual ens en sentim més orgullosos.
Un poc de tot
Àngela Ferrer i Mató. Girona.
Joan Oliver, més conegut pel pseudònim de Pere Quart, fou un important escriptor que va viure el desastre de la guerra espanyola i la postguerra i que de manera irònica i molt enginyosa representa en les seves obres el desastre cultural, polític i social de Catalunya. En la seva obra Circumstàncies, es troba un petit poema titulat Tirallonga dels monosíl·labs. I crec que pel seu contingut podria haver estat escrit ara mateix. Val la pena recordar els nostres grans literats que gairebé sempre diuen veritats com catedrals. En un petit fragment intentaré reviure l´esperit de Pere Quart: «Vull ser ruc? clerc? / bell? lleig? dret? tort? / gras? prim? llest? lloc? nou? vell? /...». I acaba l´estrofa dient: «un poc de tot». Després segueix un altre estrofa que fa així: «I a més , què vull? - Un xic de seny / I un poc de temps / I un xic de món /...». I acaba: «Ei, si pot ser».
No seria bo ara que vénen unes eleccions tan importants els candidats tinguessin (ei, si pot ser!): Un poc de seny/un poc de gosadia / un poc d´humilitat / Un poc d´amor propi / Un poc de rebel·lia/un xic d´enteniment / Un poc de sentiments / un xic de passió/?
Crec que la posició intermèdia és una bona aposta i evidentment i sense contradiccions procurar fer les coses el millor possible. Qui governi no ha de plantejar-se ser bo o dolent, ha de buscar el benestar de tots els ciutadans tan malmès, últimament. Ei! És el meu parer! I tant de bo estimi tant Catalunya com ho feu Pere Quart.
