El consell de Govern de la UdG està compost per quinze membres de la comunitat universitària nomenats pel rector; onze dels funcionaris doctors dels cossos docents universitaris; dos del personal acadèmic; cinc representants dels estudiants; dos membres del personal d'administració; sis directors de departaments; tres directors dels instituts de recerca; tres membres del Consell Social; a més, la rectora, el gerent i el secretari general. Qui és més representatiu? El Consell de Govern, un òrgan en el qual estan integrats tots els sectors de la comunitat universitària? O una trentena de persones que no han estat elegides per cap procés democràtic? La resposta és òbvia. Per tant, uns tenen tota la legitimitat i els altres no. Això no exclou que altres sectors de la comunitat universitària, encara que siguin minoritaris, tinguin el seu dret a protestar, a mostrar el seu desacord amb les decisions que s'adoptin i a intentar influir i pressionar en unes resolucions que també els afecten. Però els verbs protestar i boicotejar tenen significats diferents. No és la primera vegada que un grup de persones impedeix la celebració del Consell de Govern. Ja va succeir el passat mes de maig. Ara, la reunió ajornada dijous, i que havia de debatre temes transcendentals per a la Universitat de Girona, s'ha posposat al pròxim mes. Però, i si de nou un grup de persones la torna a boicotejar? La Universitat ha de tenir mecanismes suficients per impedir aquestes accions antidemocràtiques i poder celebrar les seves reunions amb tota normalitat. No és admissible que un grup de trenta persones pugui aturar el ?desenvolupament d'una comunitat integrada per més de quinze mil persones. La democràcia es caracteritza per respectar tothom, però no pot acceptar la dictadura de les minories.
