Cartes

FAMILIARS d´en joan frigolé. girona.

Els escric per donar les gràcies per les atencions rebudes, tant professionalment com humanament, durant tots els ingressos que va patir en Joan Frigolé, al servei d´urgències, a l´equip mèdic encapçalat pel Dr. Colomer, a tot el personal sanitari, ATS, fisios, auxiliars i zeladors de l´hospital.

Moltes gràcies per tot.

Bars musicals

angel guirado i serrat. girona.

Estem farts dels bars musicals! Des de fa molts anys els veïns del carrer Maluquer Salvador pateixen les conseqüències de tenir bar musicals al barri. Uns dies és el Fractal, d´altres dies són els que es troben als carrers de La Salle i travessia de la Creu, quan no són tots alhora. Les molèsties degudes a les entrades i sortides sorolloses al llarg de la nit, crits i rialles en entrar i sortir dels locals, gots, ampolles i vidres trencats no acaben quan els bars tanquen les portes sinó que s´allarguen a gust dels usuaris amb aldarulls que acaben a vegades amb incidents greus. Per aquests motius els veïns no poden gaudir del descans nocturn al qual tenen tot el dret. Al matí pot ser tot una sorpresa: vòmits i orins que els veïns netegen amb santa resignació.

Els veïns han fet denúncies a la policia, a l´Ajuntament, han anat a veure el defensor del ciutadà, el qual els ha recomanat actes de mediació. Cap d´aquestes accions ha resultat en una millora en el conflicte. La sensació és d´impotència i d´inseguretat, sensacions que es barregen amb indignació contra un Ajuntament que no sap, o no vol, fer-hi res.

Per reblar el clau, el proppassat dia 2 d´abril va tenir lloc l´assemblea general anual de l´Associació de veïns per tornar a debatre per enèsima vegada aquest problema. El regidor de barri, Carles Ribas, hi estava convidat i ell mateix havia escollit la data de l´assemblea. La nostra desagradable sorpresa va ser la seva absència. Els ciutadans ens sentim ­menyspreats i alhora indignats i volem denunciar la manca de sensibilitat d´un Ajuntament que diu voler fer les coses diferent i millor.

Retolació a la carretera Girona-Figueres

joan esteve pujol. figueres.

Després de la recent remodelació, la carretera N-II entre Girona i Figueres ha aparegut profusament retolada amb els indicadors de Perpinyà amb la grafia afrancesada Perpignan. El fet que a Catalunya retolem les nostres carreteres en francès és un disbarat important, precisament ara que l´Assamblée Nationale francesa ha aprovat un decret per retolar en català als territoris de parla catalana. És una irresponsabilitat d´Obres Públiques retolar Perpignan: com podem ensenyar a casa i a l´escola als nostres fills la catalanitat de la ciutat de Perpinyà si veuran a les carreteres el nom en francès?

A més, això és una infracció de la llei vigent, Decret 78/1991, que diu que a Catalunya els indicadors de les regions limítrofes han d´escriure´s amb el seu nom català quan aquest sigui diferenciat. Cal que el govern rectifiqui aquest disbarat o be que el síndic de greuges actuï per a exigir-ho.

No hi ha mal

que per bé no vingui

enric mestres girbal. tossa de mar.

La relliscada del Rei en sortir del llit (diuen que va ser a les 3 de la matinada) ha caigut sobre els polítics espanyols (catalans inclosos) com la pluja més esperada. Mare de Déu, quina sort, les nostres animalades quedaran en un segon pla i tindrem la plebs contenta i entretinguda.

Aquí, a casa nostra, malgrat que la majoria de ciutadans estan fins més amunt del barret de les diputacions i dels consells, i malgrat que l´inefable Mas va dir que el ­Govern català miraria de suprimir-ho, els seus responsables fan mans i mànigues per mantenir-ho, no m´estranya, ja que és una bona bicoca i ben remunerada. Per cert, he llegit que el president del Govern espanyol cobra 78.000€ i el president de la Diputació 132.000€; em sorprèn, però com que aquest país «is different» i una simple diputada provincial cobra 4.000 € mensuals, doncs fa pensar. Ai cony, si que en dóna de joc, el ­Borbó… Fins i tot els d´ERC i els comunistes d´IC treuen pit i demanen que plegui, que ara els toca a ells tocar les pelleringues.

Però tornem al principi. Ens havien dit que minvarien les subvencions i suprimirien moltes d´aquestes agències que acumulen els protegits del règim. Tampoc ho fan. I si comptem els parlamentaris? 135 homes i dones que gandulegen amunt i avall, ­cobrant de la mamella grossa, voltats de ­secretàries i assessors, mentre, cóm si fossin xais, fan que sí a les directrius dels seus pastors. No podríem passar amb la meitat?

Ah, i què podríem dir de la Sanitat catalana? Bé, pel que fa a l´àrea de la Selva/Maresme sembla que també hi ha tràngol, encara que tots aquests que cobren sense fotre brot diuen que no passa res. I els polítics, ­naturalment, s´ho creuen. I per acabar ­d´arreglar-ho, la Kirchner toca els esquellerincs.