Cartes

carina maymí i amores. girona.

Acostumo a escoltar, observar i reflexionar, després, m´atreveixo a compartir les conclusions, o no. Fa setmanes que vaig escoltant, llegint, un reguitzell d´opinions sobre el dret a la maternitat, la llibertat de la dona, i coses similars. I ara demanaria a Jesús Domingo que també escoltés abans de deixar anar segons quines opinions com si fossin veritats incontestables. Sóc dona, i no vull ser mare, no perquè els d´esquerres, dolents ells, m´hagin prohibit aquest dret, sinó perquè no em dóna la gana, lliurement. Les monges tampoc són mares, potser és que no són dones? Ja em disculparan els lectors si no acabo d´entendre el fons de la qüestió. També cal tenir coneixements i no es poden etzibar frases lapidàries sense ser certes i esperar que no passi res. Ahir, just ahir, surt un estudi que presenta resultats que afirmen que als EUA ha disminuït el nombre d´embarassos no desitjats en adolescents, excepte en aquells estats que són els més conservadors. Per tant, parlar de fracàs sense saber quina és la realitat, em resulta si més no agosarat i poc respectuós. No parli en nom de totes les dones en aquest sentit, això no crec que sigui ètic ni digne. Cito textualment el seu comentari: «aquesta esquerra ha defensat l´avortament com un dret suprem de la dona sense adonar-se que el desig més íntim de tota dona, ignorat per les feministes, és el de ser mare». I li repeteixo, jo sóc dona i no crec que ningú pugui endevinar quin és el meu desig més íntim. Moltes gràcies.

El Pla dels Innocents

albert riera i fanlo. girona.

Recentment el Govern de la Generalitat ha aprovat un Pla d´Energia que sembla escrit el dia dels innocents. Entre d´altres coses, proclamem la sostenibilitat ambiental i ells donen carta blanca a què es facin línies de Molt Alta Tensió tot i que el consum elèctric no para de baixar. El conseller Xavier Mena diu que es crearà ocupació però em pregunto... i els clients que deixaran d´anar als restaurants i a les cases rurals perquè no volen estar a prop de torres elèctriques, qui ho pagarà? Després de reflexionar-hi, he pensat que es devia referir a l´ocupació als hospitals, amb nens amb leucèmia o persones amb càncers provocats per les ones electromagnètiques. Es devia referir a això. També ha parlat de garantia de seguretat i qualitat de subministrament. Doncs ja va sent hora que es facin les coses ben fetes, perquè ja vam veure la qualitat que ofereix Endesa, després de la famosa nevada. Deu ser perquè encara paguem l´electricitat massa barata. Clar, el dèficit tarifari! Genial!

Agraïment

a l´Hospital

Sociosanitari

de Lloret de Mar

Pere REIXACH I FELIPE. lloret de mar.

En nom dels meus germans Jaume i Domènec, de la meva esposa Joaquima i de mi mateix, em plau agrair públicament les atencions personals i professionals que la nostra mare Àngels Felipe Sánchez (q.e.d.) ha tingut en aquest centre sociosanitari els darrers dies de la seva dilatada vida (96 anys).

Tot el personal que ha cuidat la nostra mare, sota la coordinació de la Dra. M. Roser Llambí i Macià, han fet possible que malgrat la seva inexorable malaltia, agreujada per l´edat i una dependència total, gaudís del màxim confort i benestar a uns nivells que no dubtem en qualificar d´excel·lents.

Així, doncs, moltes gràcies a tot el personal que fa aquesta tasca sociosanitària, de manera humil i silenciosa, però amb una professionalitat i humanisme dignes d´admiració, respecte, estima i consideració social.

L´home que no

tenia camisa

Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.

Buscar la felicitat ha estat sempre la meta dels homes, sobretot dels filòsofs, que, com que encara no han trobat l´absoluta, segueixen cercant camins que els portin a aquesta utopia. Una escena que vaig presenciar l´altre dia em recordà la història ja antiga que ens explica que un rei que ho tenia tot no era feliç i cridà els savis perquè li expliquessin la manera d´ésser totalment feliç. Un dels savis li aconsellà que busqués un home que reconegués ésser feliç, que li demanés la camisa i se la posés. Envià de seguida els seus criats per cercar aquest ésser que li havia de permetre acomplir el seu desig, i no el trobaven enlloc. Finalment, un home que estava vivint sota un pont reconegué que era feliç i els criats, contents, li demanaren la camisa, i la volien pagar bé, mes –ai las!– no en duia ni en tenia, de tan pobre com era. El cas és que jo vaig trobar un home al jardí del Mercat del Lleó, tot espellufat i li vaig oferir un entrepà, es veia que necessitava menjar. Es posà content i va començar a menjar però anava repartint el pa amb tot de coloms que començaren a envoltar-lo i l´home reia i cridava els ocells amb joia compartint el poc que tenia. Segur que aquell home era molt feliç, segurament més que els que només viuen anhelant el millor cotxe, el millor restaurant i reunir diners, com més millor. Quina lliçó!

La felicitat la podem trobar en les coses senzilles, no envejant ni sent egoistes i fent el bé i vessant generositat.

Ara que estem en crisi, potser algú pot valorar millor els sentiments, la pau interior, i segur que serà més feliç que el que només somnia en enriquir-se. I en són molts! Aquests haurien de cercar la camisa de l´home feliç com el del conte.