Si ens haguessin explicat abans que s'enduen el rei a caçar a l'Àfrica per un tema d'estricta seguretat nacional ho hauríem entès perfectament i s'hauria estalviat el paperot de les disculpes. I quan parlo de seguretat nacional no em refereixo a la seva, sinó a la nostra. A algú que necessita set trets, set, per encertar l'elefant senil que li han col·locat al davant, és normal que no el deixin anar amb una escopeta a la mà a caçar perdius per l'estepa castellana, on agricultors, boletaires i practicants d'ala delta tindrien la vida pendent d'un fil. Molt millor portar-lo a la sabana, on una bala perduda es perd en la llunyania.

Set trets són molts trets, i més tenint en compte que disparava amb munició "capaç de travessar una paret de rajols" (raó de més per allunyar el monarca de les seves terres, ja que ni refugiats a casa els súbdits estaríem segurs). Es dedueix per tant que Joan Carles de safari és una barreja de Rompetechos i inspector Clouseau; encara no es col·loca el rifle a l'espatlla portejadors, guies, cortesans, escoltes i Corinne arrenquen a córrer o caven trinxeres, depenent de les possibilitats de cadascú. "Per Déu, doneu-li un rifle a un mandril i que dispari ell, abans acabarem", asseguren que suplicava aterrit i de bocaterrossa -les bales xiulant a prop- un exmercenari africà ara en tasques de guia, quan el Rei ja duia mitja dotzena de trets i l'elefant seguia pasturant a escassos metres, convençut que no els trets no eren per a ell. Creguin-me que 40.000 euros a canvi de posar milers de quilòmetres entre nosaltres i un Borbó armat són una ganga. La salut no té preu.

Si sobri i a la llum de del dia van anar així les coses, no podien anar millor de nit i ebri -de satisfacció, s'entén-, tenint en compte que Corinne és de mida considerablement menor a un paquiderm. L'home amb pitjor punteria del continent negre va tornar a demostrar el perquè de tal títol honorífic i el resultat va ser un maluc trencat.