Quan la situació econòmica s'endureix, augmenten els tòpics davant els presumptes favoritismes de determinats segments de població, i en especial, d'aquells col·lectius menys afavorits. Són els que a ulls de la majoria reben més subvencions, més atenció sanitària i més suport per tirar endavant, i fins i tot governs com l'actual es fixen en aquests detalls per dirigir les tisores, no fos cas que els tòpics fossin veritat. El darrer exemple el tenim en la decisió de retirar la targeta sanitària a aquells immigrants que es consideren irregulars.
Però els tòpics, com a tals, acaben sent fruit del malestar popular i dels rumors de carrer, de vegades interessats, que sempre es focalitzen en aquells més indefensos i que més es veuen. Segurament aquesta no és una afirmació científica, però el cert és que guanyen per majoria els rumors i els tòpics sobre la població immigrada, davant d'altres segments com podria ser la classe dirigent o les persones amb més poder adquisitiu.
Aquesta setmana, però, i mercès a un estudi del Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut de la Universitat de Girona, hem sabut que aquell tòpic que situa les consultes dels serveis d'atenció primària saturades d'immigrants, és totalment fals, i en realitat és la població autòctona la que més visita el metge, malgrat que és cert que a major pobresa major necessitat d'atenció sanitària.
No és la primera vegada que es requereixen estudis científics per desmantellar una creença popular i més en totes aquelles temàtiques relatives a la població nouvinguda, com si aquest fos el seu únic maldecap. Prou dur ha de ser haver de lluitar per tirar endavant en un país que no és el teu i a sobre haver de sentir-te que ets el favorit del sistema, quan prou feines tens per arribar a final de mes, o en molts casos, per menjar. Una conseqüència més d'una crisi que trepitja doblement els febles.
