Els resultatds d'aquest informe no són precisament favorables ni per als consistoris gironins ni per a l'Administració central, que era l'encarregada de vigilar l'escrupolositat de les adjudicacions i l'execució de les diferents obres. Val a dir que aquestes deficiències no són exclusives de les comarques gironines. L'informe n'ha detectat centenars en tot l'Estat, la qual cosa demostra una generalitzada falta de rigor en moltes administracions públiques en el compliment de les normatives. El Tribunal ha posat en qüestió la forma com es van gestionar les adjudicacions, els pressupostos, la contractació de personal i la supervisió de la despesa de diversos ajuntaments gironins. Tot plegat, molt matusser. L'informe indica que en nou municipis gironins es van deixar de contractar 57 aturats. Pot semblar una xifra insignificant, però una de les principals finalitats del pla era, precisament, donar feina al major nombre de desocupats possible. En aquest sentit, es dóna el cas que Vilafant no preveia penalitzar les empreses si no complien els objectius de contractació d'aturats. L'informe destaca que l'Ajuntament de Girona, aleshores governat pel tripartit, ja va cometre irregularitats en la preparació dels contractes de tres projectes. El desviament de les línies elèctriques per la construcció del nou pont del riu Ter està farcit d'irregularitats. Si ja la concepció del pla va estar subjecta a una forta polèmica quant a la seva efectivitat per a l'impuls de l'activitat económica durant els primers símptomes de la crisi ?-una enorme despesa per a un pedaç conjuntural-, ara aquestes presumptes irregularitats llencen més dubtes sobre l'administració d'aquesta ingent quantitat de fons públics que han de ser esvaïdes al més aviat possible pels seus responsables, tot i que alguns ja van ser desallotjats en les eleccions municipsl de l'any passat. La pregunta és: per què costa tant fer les coses bé?
