El Govern donarà a Bankia uns diners públics equivalents a tota la retallada en carn pròpia que exigeix Brussel·les per mantenir l'objectiu de dèficit públic i el nou equip gestor del banc -independent, professional, hi hi, ha ha- ha planejat que no siguin tornats.
No s'ha après encara que aquesta gent que dirigeix els bancs considera que tots els diners que se'ls donen són seus (perquè se'ls donen) i que si desapareixen és responsabilitat del donant. Així ha estat fins ara en els últims quatre anys quan i on s'ha obrat d'aquesta alegre forma. Així se n'han anat, un després de l'altre, els alts executius llançant-se des de les terrasses dels gratacels en els seus paracaigudes d'or deixant la caixa oberta i una nota de "aquí ho teniu" que, essent res, no ha impedit que vingués un altre a apoderar-se'n.
Com es demanaran comptes i responsabilitats si la culpa és del regulador que no regula, del vigilant que no vigila i de la seva ineficàcia, segons comenten, morts de riure, quan se'ls pregunta on són els diners. Com el lladre del carrer, han abolit el pacte d'honradesa i cadascú és responsable de guardar el seus diners d'aquells que els hi volen treure. Tot es redueix a veure qui és més eficient, si el legítim propietari o l'aspirant a sostreure'l.
No cal demanar responsabilitats a l'anterior equip gestor ("que va haver d'actuar en un entorn regulador convuls") ni al precedent que el va arruïnar, encara que -l'un per l'altre- Bankia hauria d'haver-se anomenat Banzai en la seva sortida a Borsa, encara que anunciessin beneficis (309 milions d'euros) on només hi havia pèrdues (gairebé 3.000 milions). Ni un banquer a la banqueta. "El senyor no hi és".
Aquests paios són genis perquè fan diners perdent-los. El geni següent és capaç d'aconseguir 24.465 milions dels quals "no cal tornar res". En 10 anys tornaran a fer fortuna explicant on "ens equivoquem tots".
