la llibertat d'expressió és el dret de tot individu a expressar idees lliurement, i per tant, sense cap tipus de censura. Té la consideració de Dret Fonamental, i com a tal, es recull a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. També es reconeix expressament en les constitucions i lleis fonamentals de la majoria d'Estats, i en el nostre cas, a l'article 20 de la Constitució Espanyola.

En els últims dies, aquesta llibertat d'expressió ha estat en boca de tots, (mai més ben dit), amb ocasió de la final de la Copa del Rei de futbol entre l'Athletic de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. Previ a aquest partit, unes manifestacions, crec que desafortunades, de la Sra. Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, van generar polèmica quan va proposar la suspensió del partit si les aficions xiulaven l'himne espanyol. Si l'ambient no estava prou caldejat i predisposat a aquesta xiulada, aquestes declaracions van encendre encara més les ires dels aficionats de tots dos equips. I no oblidem tampoc els últims esdeveniments en relació amb la imatge del Rei i la famosa cacera d'elefants.

En aquest estat de coses, sembla ser que a diverses persones, abans d'arribar a Madrid i a la mateixa capital i abans d'entrar al camp, se'ls van intervenir senyeres, estelades i xiulets. Són habituals les actuacions policials prèvies en els partits de futbol, en les quals, per tal d'evitar o prevenir incidents o enfrontaments que puguin generar violència, es requisen elements perillosos com bengales, ganivets, ampolles de vidre..., cosa amb la qual estic d'acord. Però quins motius poden tenir per requisar aquests objectes, que no són ni contundents ni perillosos? Aquestes intervencions desafortunades venien argumentades pel que sembla per una Ordre de la Delegació de Govern de Madrid, i que un cop finalitzat el partit, podien recollir els objectes a la mateixa delegació. Aquí crec que es veu vulnerat un dret fonamental d'expressió, doncs, per què no puc exposar sense violència una creença, un sentiment i no estar d'acord amb els dels altres?

Què passa quan es vulnera un dret fonamental, i en aquest cas el de la llibertat d'expressió? Cal repassar la variada jurisprudència que ha abordat directament la configuració jurídica de la llibertat d'expressió, la qual determina què es defineix com a tal. El fil conductor de la doctrina jurisprudencial és la relació entre la llibertat d'expressió i l'Estat democràtic. És evident que una societat democràtica té vida i canvia constantment, el que fa que sigui impossible mantenir una relació constant entre la llibertat d'expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Fet que provoca que en cada cas s'haurà de ponderar, enjudiciar i obtenir un judici proporcional per cada cas.

Hem de tenir en compte que la jurisprudència europea i l'espanyola també protegeix com a llibertat d'expressió, no només pensaments, idees o opinions favorables o considerades inofensives, sinó també les que contrasten, xoquen o inquieten un Estat o un sector de la població.

Pel manifestat fins ara podem entendre que la llibertat d'expressió també comprèn la llibertat de crítica, fins i tot quan pot molestar, inquietar o disgustar, per la qual cosa empara també les opinions equivocades o perilloses, fins i tot les que ataquen qualsevol sistema democràtic.

Què determinarà l'existència o no-existència de responsabilitat penal? Entenc que la incitació serà el determinant per qualificar responsable penal a una persona i per tant, si no hi ha incitació, mai podrà haver-hi il·lícit penal.