Els contes a la vora del foc formen part del bagul dels records d'aquells que som més grans. Prop de l'escalfapanxes, a l'hivern, mentre es feien unes torrades o s'escalfava la sopa de pa, els avis ens explicaven contes i llegendes. La nostra ment infantil s'emocionava una i altra vegada amb els mateixos relats. A l'estiu canviava l'escenari i els contes s'explicaven als jardins de la Devesa o a la galeria de casa, a la fresca. De fet, mentre no va entrar la televisió a les llars, aquestes històries estimulaven la nostra imaginació, ens aportaven vocabulari en català, i posaven els fonaments dels nostres aprenentatges.
I va arribar la televisió. I ja no calia imaginar les històries. I, més tard, va arribar el vídeo. I no ha faltat qui ha dit que el nen petit podia ser estimulat a través de la petita pantalla. Amb l'afany de tenir nens més llestos, sense gaires arguments, es va anar deixant l'ús de la paraula, i es van anar exalçant les dubtoses qualitat de vídeos i dibuixos animats que, ens volen vendre, són específics per els nens petits. I és que la gent s'ho creu tot...
Fins i tot es va preconitzar l'ús de discos DVD o vídeos infantils com a potents estimulants del desenvolupament del bebè. Però insisteixo... sense arguments! Per això m'ha semblat interessant que, des de la Universitat de Seattle (EUA), s'hagi engegat un estudi, dirigit pel Dr.Frederick J. Zimmerman, per avaluar quin és el desenvolupament del llenguatge en nens petits "estimulats" amb aquestes andròmines electròniques. Les conclusions, basades en el seguiment de més de 1.000 lactants, són contundents: entre els nens de 8 a 16 mesos, hi ha un pitjor desenvolupament del llenguatge en relació directa amb el temps que passen mirant vídeos per a la seva edat. Concretament, cada hora diària d'exposició a DVD o vídeos per a bebès anava associada a una reducció de 17 punts en els resultats d'una prova específica sobre el desenvolupament del llenguatge. El mateix estudi va arribar a la conclusió que quan els pares (o els avis) llegien o explicaven contes als nens, almenys una vegada al dia, augmentava el vocabulari del nen. Cosa que els nostres avis, sense estudis, ja sabien...
El missatge per als pares és clar: no es pot comprar un desenvolupament saludable dels fills. Cal tornar a allò que ha sigut sempre específic de la humanitat: la paraula. Només les converses freqüents entre pares i fills des del naixement i, especialment, durant els tres primers anys, aconsegueixen que el cervell del nen es desenvolupi de manera adequada pel que fa a les àrees del llenguatge. Així de senzill! I sense tecnologia!
