He de fer una reparació al cotxe. Sempre he anat al concessionari oficial. Ho torno a fer. Després de fer la diagnosi, el mecànic que m'atén em dóna un full, em demana que signi i que marqui amb una creu una casella petita que es veu al costat de l'espai de la signatura: "Jo, client, renuncio a demanar pressupost". La multinacional deu saber que això és il·legal. Però ho fa.
Poso aquest cas com a exemple de com la corrup?tela, l'engany i el saltar-se la llei va fent forat per tot arreu. En aquest cas, em demanen que renunciï als meus drets com a consumidor. Un dret no és cap privilegi.
M'han vingut al cap les patronals que demanen les quotes laborals. I ens avisen que qui més crida a les manifestacions no és qui més lluita pels drets de tots. Qui no paga IVA, qui malpaga els treballadors, qui envia els seus diners a paradisos fiscals és l'empresari modèlic. Ens acostumem a sobreviure en un ambient podrit, on qui més trampes fa és el més llest i qui vol complir és un idiota. Ni ens alarmem, ni ho denunciem. Ens sembla normal: o malvivim dins d'un ecososistema corrupte o fugim d'aquest país.
