Cartes

Montserrat Guardiola Rovira. ?girona.

M'ha impactat i per això ho comento, l'estudi fet pel Centre Research in the Apostolate (CAR) de la George Town University. És un centre d'investigació que facilita estudis per conèixer el que passa en l'Església Catòlica. El resultat facilitat últimament és que als EUA cada any uns 5 milions d'excatòlics tornen a l'Església Catòlica. EUA ens queda lluny però si mirem Catalunya ens trobem que un bon nombre de joves (dades facilitades pels estudiosos) que l'any passat estigueren amb Benet XVI a la JMJ, joves que han viscut una cultura secular que no els satisfeia, i allà descobriren la llum i s'han incorporat també a l'Església Catòlica. Dic que impacta pel contrast amb les crítiques constants que llegim a la premsa gironina vers l'Església Catòlica. Algunes de força absurdes com la que Benet XVI havia rebut un xec de 100.000 € escau pensar que es farà un xalet a la platja? És més probable que siguin destinats a associacions caritatives. I segueixen dient que s'ha esbrinat que algunes vegades rep dolços, també que rebé una camiseta del Reial Madrid.

Davant aquestes notícies tan inversemblants cal establir criteris! Realment existeix algun principi que d'alguna manera ens marca i no ens en podem allunyar si no volem perdre el nord? O hem de viure enmig de l'absurd?

31 d'agost, Dia Internacional de la Solidaritat

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Un cop més, com s'ha estat fent des de l'any 2.000 a instàncies de l'ONU, es dedica aquesta dada per promoure i enfortir els ideals de solidaritat com a valors fonamentals en i entre les nacions, els pobles i les persones.

Solidaritat, mot utilitzat cada cop més, ho hem vist aquests darrers dies, davant una desgràcia com la que va afectar l'Alt Empordà quantitat d'iniciatives solidàries han sorgit arreu per pal·liar el sofriment de tantes persones afectades. Ha de ser realment així, cada dia tenim oportunitats per ser solidaris amb les persones que ens rodegen. Ara que no és temps d'abundància, més aviat sembla que tot escasseja, és ben positiu que la solidaritat guanyi terreny.

Cal tenir en compte que el primer pas és posar-nos en el lloc de l'altre i intentar entendre els problemes que té des del seu punt de vista. Llavors serem capaços de compartir el seu patiment i de fer el que estigui a les nostres mans per ajudar-lo. A més, hem de pensar que la solidaritat és recíproca: Quan ens solidaritzem formem part dels problemes del nostre entorn i també de les solucions. Així, si participem de manera solidària en la solució d'un problema aconseguim que les coses canviïn però també canviem nosaltres mateixos. Ens hauria de fer reflexionar, encara hi ha molt a lluitar contra les desigualtats, les injustícies, els abusos... i sobretot contra qualsevol situació que comporti minvament dels drets humans. Crec que és ben encertada aquesta frase que vaig llegir: "Si falla la solidaritat ja podem dir adéu".

Pensions catalanes

Francesc Gombau. Girona.

Segons un informe que ha publicat el Ministeri de Treball i Seguretat Social, Catalunya és l'autonomia amb més pensionistes ?d'Espanya. 1.604.000 catalans cobren ja una pensió de l'Estat, una xifra molt per sobre de la d'andalusos (1.400.000) o madrilenys (1.000.000). Més del 21% de catalans rep una pensió del Govern central mentre que a la resta d'Espanya aquesta ràtio és només del 18%. És evident que a Catalunya hi ha massa pensionistes per un nombre insuficient de cotitzants. I, com assenyalen els experts, la Seguretat Social catalana estaria en fallida si no fos per la contribució de la resta d'Espanya, on la relació cotitzant-pensionista és més favorable. Sorprèn que els nacionalistes de CiU, sempre tan atents a les qüestions econòmiques, ocultin que els pensionistes catalans cobren cada mes les seves pensions gràcies a les aportacions de cotitzants de la resta d'Espanya. Com diria Pujol, deu ser que això "no toca".