Cartes

Àngela Ferrer i Mató. Girona

S'apropa el setembre i ja comencen a arribar els "preuats regalets" dels nostres "simpàtics" governants. Es veu que la quantitat de 481 € és suficient per poder viure. Si entre el pare i la mare reuneixen 1.443 € ja poden acollir el fill sense que cobri res. Han pensat aquestes ments brillants que un jove necessita bona alimentació, que els pares, ja grans com és lògic requereixen medecines (que ara no són de franc), que el lloguer d'un pis val ja la meitat dels diners reunits i que queden per liquidar el que valgui la llum, aigua, telèfon, comunitat de veïns i un llarg etcètera? Jo només demanaria que tots aquests "espavilats" que veuen possible que es pugui dur una vida normal amb aquesta quantitat que s'hi posin ells una temporada a viure sense totes les comoditats de les quals gaudeixen i ajustant-se al pressupost que han establert. Llavors i només llavors podran opinar. El que han de fer és estudiar la manera d'aconseguir que l'atur baixi de veritat i cercant mitjans perquè els joves trobin feina i no hagin de cap manera de dependre dels pares, que ja han lluitat prou per acabar tenint tants maldecaps. I si els joves es volen casar? Quines opcions els queden ? També seguir a casa dels pares? I si volen tenir fills? Cada cop es com?plica més l'assumpte. Les ments "brillants" ja poden comen?çar a veure que la cosa pinta molt malament i a buscar solucions o tot i tots ens n'anirem en orris.

Estic perdent la memòria

Joan plana. girona.

Quan la gent compleix els seixanta anys comença a dubtar de la seva memòria. Es fa una quantitat de preguntes i afirmacions sobre aquesta: fa un temps recordava més bé les coses. Ara hi ha noms de persones conegudes per mi de les quals em costa saber el nom. Algunes operacions matemàtiques ja no les sé fer. Estic perdent la memòria. Això em preocupa molt. No voldria arribar com algun amic meu que no es recorda gairebé de res. Què he de fer?

Però també hi ha altres persones que els passa el mateix i no es preocupen gens.

D'aquestes dues actituds tan diferents, quina és la més correcta? Primerament el que s'ha de fer és preocupar-se, perquè perdre la memòria és perdre el més important que té la persona com a persona. Si s'ha perdut totalment aquesta qualitat es perd la llibertat, la independència, la personalitat...

En segon lloc, la preocupació no ha de ser excessiva ni passiva. Hem de saber que una preocupació exagerada no serveix per a res, al contrari, fa empitjorar la memòria. Un ha de pensar que la pèrdua de la memòria en aquesta edat és normal per a tothom, que des dels trenta anys la capacitat memorística va baixant lentament fins...

He dit que la preocupació no ha de ser excessiva, però sí que ens ha de preocupar per frenar-la i fins i tot per millorar-la: cuidant el cos i la ment. No podem quedar-nos tot el dia a casa. Ens hem d'esforçar a sortir i fer alguna activitat. I si això ens costa molt, ens podem apuntar a tallers, ja siguin de la memòria o d'altra activitat. El que no hem de fer és no fer res. Més endavant ens en penedirem, però ja serà massa tard. Haurem perdut el tren.

El tiquet moderador

rogeli vancells. snt feliu de guíxols.

Surto en defensa d'un col·lectiu d'1.700.000 pensionistes al qual pertanyo pels meus 84 anys. Ens han retallat les pensions dos anys consecutius amb enganys i falsedats i amb increments d'IRPF, IBI, aigua, gas, electricitat, carburants etc. Han ignorat tot el que ens havien explicat que el model de Catalunya era vetllar per la dignitat de la persona dintre l'àmbit social, amb la mesura que han pres d'aplicar un euro per recepta (o sigui per cada medicament), encara se l'han carregat més.

El destí m'ha portat des de fa anys l'oportunitat de discrepar de molts afers dels governs de Catalunya; que pitjor no es podien fer, un dels pitjors es el que estem vivint aquest dies. Si el govern s'hagut d'endeutar per mantenir els serveis públics del país, hauria estat més normal afegir 100 milions més a l'endeutament, que recórrer als col·lectius de malalts i gent gran per castigar-los més. Sabien que el govern de Madrid a primers de juliol també aplicaria aquest impost en funció de les rendes i per tant els soferts catalans, no en pagaríem un sinó dos.

El president Mas i el seu govern "minoritari" s'han equivocat en aplicar aquest impost al col·lectiu més feble i vulnerable que a curt termini li portarà greus conseqüències en haver embrutit el molt o poc prestigi que li queda, per 100 milions d'euros l'any i per més denominació que li posin de "tiquet moderador o dissuasiu". Abans d'arribar a aquest extrem tenien molts apartats per eliminar "subvencions", que en moments difícils no els haurien portat els greus problemes, que sí portarà aquest poc pensat "impost". El que necessita el país és que es deixi de somiar en grandeses anant explicant el conte del país de les meravelles per aquests móns (Massachusetts, Boston, Nova York, Israel), el problemàtic Eurovegas, que és somiar amb la lluna dintre d'un cove. Encara que convé molt promocionar Catalunya a l'exterior, primer és més necessari seriositat i respecte al propi país.

Coneixen poc o volen ignorar la salut pública, moltes malalties estan relacionades amb la pobresa i amb aquesta llei s'estan carregant tots els èxits en la prevenció de moltes malalties, que afectarà moltes persones amb pensions de misèria, que es veuen obligades a ajudar familiars que ja han deixat de cobrar l'atur.

Toros a TVE

David Arboix i Arús. banyoles.

Llegeixo en la premsa que la programació de toros que pretén promoure de nou el Govern espanyol pot ferir la sensibilitat del menor. D'acord amb això però primer, i sense recórrer al tòpic, són dades contrastades, que suprimeixin les moltes escenes de pel·lícules violentes que s'emeten en horari infantil, les moltes imatges de sexe explícit, els episodis de sèries juvenils destinades a menors on hi ha diàlegs d'elevat mal gust, violència verbal i comportaments gens exemplars... Després, si voleu, parlarem de suprimir la retransmissió de corrides de braus i jo seré el primer que ho signaré.

El logotip que apareixia ahir a la pàgina 2 relacionat amb la mala gestió del Foment en la il·luminació dels túnels de la variant de Girona no corresponia al del ministeri sinó al de la patronal Foment del Treball.