Fa uns anys un home del temps de la televisió catalana va anunciar grans nevades a les valls del Pirineu. A conseqüència d'aquell avís, es van anul·lar reserves d'hotel i es va reduir considerablement l'afluència a pistes d'esquí, restaurants i botigues. Però el temporal va ser molt més suau del previst, i l'alarma va ser tinguda per infundada. De res no va servir que el meteoròleg s'escudés en el fet cert d'haver anunciat les precipitacions com a "possibles": el gremi turístic se li va tirar al damunt i el va culpar personalment de les pèrdues sofertes.

Uns mesos més tard, davant d'un període festiu, un altre meteoròleg de la mateixa cadena va avisar novament de "possibles" fortes nevades. Amb el precedent anterior, la gent no li va fer cas i va omplir hotels i restaurants de muntanya. Però la nevada va arribar i va atrapar les famílies a la carretera, en plena operació retorn. Van ser milers els que van passar la nit en pavellons i albergs improvisats, o dins del seu automòbil. Al següent anunci de temporal, tothom es va quedar a casa. Però els hostalers no van trigar gaire a clamar al cel contra l'"alarmisme" de les alarmes no confirmades que els duien a la "ruïna".

Ara, a Itàlia, la justícia acaba de condemnar a penes de presó un grup de científics que no va voler ser alarmista davant els primers senyals previs al devastador terratrèmol dels Abruços, amb les seves 309 víctimes mortals. El tribunal els culpa d'haver tranquil·litzat indegudament la població. La conseqüència immediata és que els seus successors en la Comissió de Grans Riscos han començat a abandonar els càrrecs, al·legant que no poden treballar sota aquesta pressió, i que la seva feina és analitzar les dades, mentre que aconsellar la gent és tasca de les autoritats polítiques.

Si els meteoròlegs televisius fossin rigorosos, anunciarien incerteses: "Hi ha una probabilitat del 37% que plogui i d'un 2% que sigui torrencial". Però a l'espectador no li agradaria. Demanem certeses absolutes amb aval científic, que és com demanar que ens menteixin. I encara més quan els exigim la negació absoluta d'un perill. Per exemple: els enginyers parlen de "període de retorn" per definir el temps mitjà entre dos successos improbables, però si només es permetés edificar en zones amb un període de retorn zero per a terratrèmols i inundacions, la ?majoria de ciutats no existirien. Construïm en zones que només s'inunden un cop cada mil anys, però com que és una mitjana, es poden inundar demà mateix. Convé saber-ho i no tornar als temps en què ?s'executava l'astròleg quan no l'encertava.