Mentre l'article 14 de la Constitució diu que "els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", el 71 recull que "els diputats i senadors no podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la Cambra respectiva. (...) En les causes contra diputats i senadors serà competent la Sala Penal del Tribunal Suprem". És el que es coneix com a aforament i que posteriorment va ser ampliat a diputats autonòmics, els quals només poden ser jutjats pels tribunals superiors, i altres càrrecs de l'Estat. Aquesta prerrogativa ja apareixia consagrada en la Constitució de 1876. La finalitat, raonable en la seva època, era preservar els parlamentaris de possibles maniobres judicials, més ideològiques que penals. Els temps han canviat i ara s'ha convertit en un anacrònic privilegi. Espanya gaudeix d'un dels règims del món amb les garanties processals més àmplies per a tots els seus ciutadans. L'aforament no és només un privilegi que trenca amb el principi d'igualtat de totes les persones, sinó que també alenteix els procediments judicials. Tenim l'exemple del cas Treball. La jutgessa instructora va sol·licitar al Tribunal Suprem la imputació del diputat Josep Sánchez Llibre i el senador Pere Grau i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la del diputat Enric Millo. Ambues peticions van retardar quasi dos anys una instrucció que es va eternitzar. Curiosament, tant el Suprem i el TSJC van denegar les imputacions, mentre la resta d'acusats que no gaudien d'aquests privilegis van ser processats i condemnats. Ara, l'aforament dels parlamentaris torna a ser actualitat amb les peticions per imputar l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, en l'Operació Clotilde, i el secretari general de CDC, Oriol Pujol, en el cas de les ITV. Estem segurs que aquesta vegada, per la repercussió mediàtica d'ambdos casos, el TSJC serà més diligent que en el cas Treball, però no deixa de ser un privilegi sense sentit en la societat actual. El problema és que els que haurien de modificar aquesta prebenda de la qual no gaudeixen la resta de ciutadans en són els mateixos beneficiaris.