A finals del mes de febrer es van celebrar a Girona les III Jornades Internacionals de Recursos Humans, co-organitzades pel Fòrum de la Garrotxa i pel Grup de Recerca de la UdG que jo mateix dirigeixo, sobre el reconeixement d'un treball decent per als immigrants, patrocinat pel Ministeri d'Economia. Justament, la ponència amb la que vaig participar en la trobada va estar centrada en un dels aspectes que considero bàsics per al desenvolupament de la cohesió social al nostre territori: la integració de la població immigrant a través del reconeixement de la diversitat que aporta a la societat gironina.
Un dels factors que fan a Girona molt especial és la immigració. La nostra realitat social no s'entén sense la presència d'un 21,3% de població estrangera (sis punts percentuals més que la mitjana catalana), predominantment de procedència no europea, a diferencia també del que succeeix a Catalunya, i majoritàriament masculinitzada, el que per cert provoca que Girona sigui una província única, ja que a diferencia de la resta de territoris, en el conjunt de la seva població hi ha un nombre més elevat d'homes que de dones.
Aquest col·lectiu d'immigrants està patint, com la resta de població autòctona, la situació de crisi econòmica i social, però de forma doblement intensa si s'atén a les dades sobre contractació, afiliació i atur dels estrangers, convertint-se així en un dels col·lectius més vulnerables en el mercat de treball. Diversos factors poden explicar aquesta situació, com són la desaparició de les ocupacions de caràcter precari que gaudien en sectors productius especialment colpits per la crisi o la presència d'un elevat percentatge de persones sense formació o amb estudis bàsics, però en tot cas hi ha un que sobrevola per damunt d'aquesta realitat i que cal posar-ho sobre la taula, que és la presència d'actituds i pràctiques de discriminació respecte dels estrangers en matèria d'accés a l'ocupació o en el seu manteniment.
En això Girona no seria especial ja que aquesta situació de manca d'igualtat de drets dels estrangers respecte de la població autòctona és perceptible en altres països del nostre entorn, però això no és cap justificació per incomplir el que demana el conjunt de valors constitucionals, legals i morals que empara la nostra convivència, que és la prohibició de tota discriminació per raó d'ètnia, religió, nacionalitat, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
Aquest és un principi bàsic per a la integració dels estrangers a la nostra societat, i la millor forma d'aconseguir-la és a través de la plena participació d'aquests en el mercat de treball, en igualtat de condicions que la resta de la població. Una de les vies que estan emergint per evitar la discriminació i garantir la igualtat d'oportunitats és el reconeixement pels diversos agents que intervenen en les relacions laborals de la diversitat dels recursos humans, i per tant de la importància que té integrar en el treball a persones tenint en consideració el que aquestes poden aportar en funció del seu sexe, els seus orígens, la cultura o també la seva religió.
D'aquesta tendència se'n sentirà a parlar cada cop més; sense anar més lluny, fa pocs dies el Tribunal Suprem ha resolt sobre la utilització del burca en els espais públics de Lleida. La resolució judicial no ha admès la prohibició municipal d'aquesta indumentària en funció de la manca d'una regulació per llei sobre aquest assumpte. En tot cas, tot i que el Tribunal Suprem deixa la porta oberta a que en el futur l'Estat pugui prohibir l'ús del burka, el cert és que no s'està de recordar la importància que té per a la societat en general, i per als poders públics en particular, el manteniment del pluralisme i la tolerància i l'esperit d'apertura com a característiques d'una societat democràtica, cosa que d'acord amb el màxim Tribunal ordinari espanyol no es produiria amb la prohibició de l'Ajuntament lleidatà en la regulació de la prohibició esmentada.
Doncs això mateix caldria recordar-ho per a les empreses, serveis públics i agents socials implicats en el mercat de treball; el sistema democràtic necessita mantenir el seu pluralisme i en aquest sentit gestionar la diversitat per poder reconèixer-se com a tal, el que implica que en els nostres entorns laborals s'hagi d'aconseguir la participació de població immigrada en una mesura aproximada al que representa la seva presència en la nostra societat.
