A Lloret de Mar, el turisme de Setmana Santa no ha respost, tot i les reserves d'última hora, a les previsions favorables que anunciaven algunes associacions del sector. Les dades recollides aquí i allà apunten a una fluixa presència d'estrangers amb gasiveria a l'hora de gastar a resultes de la crisi econòmica. I la climatologia adversa també ha ajudat a fer desistir el turista de proximitat de sortir de vacances. En canvi, els usuaris de segones residències no han faltat a la cita tant per la renúncia a viatjar a l'estranger com per aprofitar uns dies de descans. Això sí, amb els diners comptats i mirant prim en el dispendi.
És a dir, aquests dies no han canviat el rumb d'uns anys de perspectives de negoci frustrades per les tenebres de la crisi. Amb l'afegitó que, en caure tan aviat la Pasqua, els establiments disposats a obrir no tenien garanties d'aguantar el tipus durant els mesos d'abril i maig per poder enllaçar amb la temporada alta. Per tant, hotels, restaurants i botigues de temporada han restat amb les persianes abaixades a l'espera de que es redreci la situació.
Per acabar-ho d'adobar, el sol apareixia i desapareixia engolit per núvols de tempesta amb les darreres cuades de pluja i vent d'un hivern que no es resigna a morir. Hom n'està fart de grips i refredats, de dies curts i nits fredes, de paraigües i impermeables, d'humitats i boires gebradores i de llevantades o garbinades que porten i s'emporten l'arena daurada.
Amb aquest panorama, el poble cosmopolita adquiria un caire inusual. Es podia veure a uns quants valents passejar per la platja gran sense atrevir-se a banyar-s'hi i a l'aguait de la mar de fons i de les fortes onades que trencaven contra la sorra. A les nits, els carrers eren envaïts per un silenci insòlit que no es corresponia amb el xivarri habitual. El turisme juvenil reclòs a l'hotel tot el dia i a la discoteca durant la nit es comportava civilitzadament i no causava cap incident digne de menció. Miracle o miratge? De fet, la gent del poble anhela tant el visitant jove com el madur, amb poca o molta capacitat adquisitiva, perquè pitjor és que no vingui ningú.
Per tal d'enfortir la voluntat i combatre l'abatiment és recomanable una passejada per la carretera de Vidreres a l'alçada de l'Institut Coll i Rodés. Allà es pot contemplar com floreixen els ametllers i esclaten les mimoses pels vorals del barri de Puigventós. Són senyals de la primavera que obrirà les portes a un estiu carregat d'incògnites i d'incerteses.
De totes maneres, no és moment de desesperar ni de donar per perduda una temporada que ha començat aviat i malament. Hi ha més dies que llonganisses!
