A les quatre de la tarda d'ahir la periodista de Vilafant Anna Punsí destapava a través de la Cadena Ser que els Mossos d'Esquadra havien enxampat amb el radar el cap del Servei Català de Trànsit a Girona, Narcís Clé, circulant a 160 quilòmetres per hora per l'autopista AP7. Conduïa un cotxe oficial i es donava la cruel paradoxa que Clé tornava a Girona després d'assistir a una reunió amb el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, convocada per abordar un pla per disminuir els accidents mortals a les carreteres catalanes en l'horitzó de 7 anys.
Dues hores després que sonés per la ràdio la notícia, Narcís Clé va presentar la seva dimissió com a màxim responsable del Servei català de Trànsit a Girona, i el conseller d'Interior la va acceptar. Espadaler va elogiar el gest del ja excap de trànsit a Girona. Doncs sí, però no només cal elogiar-lo, sinó que cal convertir-lo en un model a seguir per a molts polítics (Clé no ho és) que han comès errors molt més voluminosos que aquest, i encara deambulen impunes pel Parlament, pels ajuntaments i per altres institucions. És de suposar que Espadaler l'elogia perquè és un gest inaudit i extraordinari entre el seu gremi polític que només es planteja marxar quan li posen un pijama de ratlles. Clé ha estat conseqüent, molt conseqüent: està prohibit circular a 160 per hora i, a més a més, quan ets un gestor de trànsit, això es transforma en alarma social, per molt que alguns es preguntaran qui no ha anat mai a 160 per hora per l'autopista.
Clé ha seguit el model centreeuropeu: l'error d'un servidor públic es paga amb una dimissió inapel·lable i en aquest cas tan ràpida com la seva conducció. Primera lliçó d'aquesta fulminant història. La segona lliçó és la constatació de la utilitat i el valor del periodisme que molts "ningunegen". Del periodisme bo. El periodisme de fonts, d'esforç i de tenacitat. Opinar i comunicar ho pot fer tothom amb més o menys gràcia. Buscar i treballar notícies de veritat està a l'abast de molt pocs.
