Intel·ligències múltiples

06.07.2013 | 00:00
Intel·ligències múltiples
Intel·ligències múltiples

"Si tinc davant meu un professional amb una gran capacitat d'anàlisi,
l'haig de penalitzar perquè no sigui un bon gestor d'equips?"

L'altre dia vam quedar a sopar amb un grup d'amics i durant la sobretaula vàrem començar a recordar els vells temps, les músiques de la nostra infància, els companys d'escola i com vèiem el món en aquesta primerenca edat. Sense adonar-nos-en, ens vam posar a parlar de persones que havíem conegut i que encara que no van brillar en la seva etapa escolar o que fins i tot van ser qualificats de fracassats, d'adults han estat reeixits empresaris o grans professionals en diferents àmbits. De la mateixa manera, recordàvem companys que treien notes brillants i prometien molt i que en la seva etapa professional no han aconseguit destacar. Ens vam adonar que tenir un alt coeficient d'intel·?ligència en el sentit clàssic del terme no assegura l'èxit en la vida, sinó que només l'aconsegueixen les persones que han sabut adaptar-se a les necessitats de l'entorn utilitzant els recursos de què disposen.
El món ha canviat, i davant els nous reptes que apareixen, el concepte d'intel·ligència s'ha transformat substancialment. El meu marit va explicar que en un curs de formació als Estats Units, els van parlar del fet que s'havia abandonat la visió de la intel·ligència de les persones com una cosa única i fàcilment mesurable mitjançant unes o altres tècniques, per arribar a la conclusió que la intel·ligència de les persones és la suma de diversos components, allò conegut com Intel·ligències Múltiples. Les intel·ligències que posseïm s'han classificat en: Lingüística, Lògicomatemàtica, Musical, Visual Espacial, Cinètica Corporal, Intrapersonal, Interpersonal i Naturalista. Tots ?nosal?tres tenim totes aquestes intel·ligències però en diferents mesures.
Però hem de descobrir les intel·ligències que posseïm en major grau, ja que definiran per a què "valem" en aquesta vida, per a què tenim un talent natural.
Mirant el passat, podríem trobar notables personalitats de la història que van destacar en gran manera en alguna de les intel·ligències i que, en molts casos, tenien serioses mancances en d'altres. Les seves fortaleses, els seus talents, van determinar que es convertissin en persones destacades en allò que feien.
Per exemple, si Martin Luther King no hagués posseït una intel·ligència interpersonal molt poderosa, que li permetia empatitzar i connectar amb els altres, no s'hauria convertit en un dels líders més influents del món en el segle XX i en una persona decisiva per entendre la societat en què avui vivim. Qualsevol altra persona considerada molt intel·ligent utilitzant paràmetres clàssics, no hauria estat capaç de fer el que ell va fer.
Arribats a aquest punt, hem de reflexionar sobre com podem detectar els talents de les persones i treure'n el millor. No només el sistema educatiu, sinó també les empreses haurien de treballar en aquesta línia.
Si tinc davant meu una persona amb un talent especial per comunicar-se amb els altres, l'haig de qualificar com a mal estudiant perquè no tingui aquest mateix talent per a les matemàtiques? Si tinc davant meu un professional amb una gran capacitat d'anàlisi, l'haig de penalitzar perquè no sigui un bon gestor d'equips?
Després de l'agradable sopar, ja a casa, sols amb el meu marit, vàrem seguir reflexionant sobre tot el que s'havia exposat a la xerrada. La meva conclusió va ser que en aquests moments tan difícils, en què molta gent perd la feina, podria ser de gran ajuda autoconeixe's per reinventar-se millor.
Vull dir que potser hauríem de mirar en el nostre interior i preguntar-nos, per a què valc realment? De quins talents naturals m'ha dotat la naturalesa? Si trobem resposta a aquestes preguntes, potser ?obri?rem portes fins ara desconegudes per nosaltres mateixos i multiplicarem així les nostres opcions de futur.
Sens dubte, val la pena invertir en el desenvolupament de les persones. Afortunadament, cada cop més famílies, escoles i empreses estan dedicant grans esforços a enfocar la formació de les persones basant-se en els seus talents naturals, i no tractant tots els individus com si fossin iguals.
Si aconseguim que aquest canvi de paradigma fructifiqui, les nostres generacions futures potser tindran més possibilitats d'èxit en allò per a què valen.
Tant de bo a tots ens haguessin entrenat per saber descobrir per a què valíem quan érem més joves, potser ens hauríem estalviat més d'un fracàs.

Enllaços recomanats: Premis cinema