Espriu de tots i de ningú

09.07.2013 | 11:14
Carlos Arbó
«Ell mateix, l'any 1974, a la introducció de la reedició del recull de contes Ariadna al laberint grotesc escriu que "no vol pertànyer a ... cap bàndol" i "no vol ser més manipulat"»

 

Demà, 10 de juliol, serà el centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. En el registre civil de Santa Coloma de Farners, ciutat on el seu pare exercia de notari, es va inscriure, l'any 1913, un nadó nascut al número 38 del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer. Ara bé, el lloc de naixença no apareixerà en els seus escrits ja que, dos anys més tard, la família se'n va anar a viure a Barcelona.

En canvi, la vila pairal d'Arenys de Mar serà essencial per a l'autor que la convertirà, amb el nom a l'inrevés, en la mítica Sinera, "paradís perdut" i "dissortada pàtria".

Serveixi l'anterior digressió sobre l'anècdota del naixement a Santa Coloma de Farners (fet particular) i la categoria de la devoció per Arenys de Mar (concepte fonamental) per assenyalar l'apropiació política que s'està fent d'un personatge força controvertit.

Un exemple d'aquesta instrumentalització és la campanya endegada per la Generalitat de Catalunya en designar el 2013 com a "Any Espriu" amb l'excusa de "difondre l'obra de l'escriptor i per fer memòria del seu compromís cívic".

En efecte, a l'acte del 23 de gener al Palau de la Música va quedar clar el caràcter de croada nacionalista de l'esdeveniment quan el president Artur Mas va declarar que el poeta és "un referent de compromís amb una causa, amb un poble, amb els mots, amb una llengua i amb el seu país". Doncs bé, presentar el perfil d'un Espriu com un abanderat de la independència de Catalunya és oblidar la seva actitud favorable al diàleg i a l'entesa entre els pobles de la pell de brau. En realitat, el poeta de capçalera per a molts joves dels anys seixanta somiava amb una Sepharad (península Ibèrica) capaç de conviure en pau i llibertat perquè "diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor".

Amb tot, el compromís cívic, present en el seu activisme antifranquista, no va anar més enllà d'una postura ètica, sense cap afiliació política. Ell mateix, l'any 1974, a la introducció de la reedició del recull de contes Ariadna al laberint grotesc escriu que "no vol pertànyer a ... cap bàndol" i "no vol ser més manipulat".

Aleshores, al marge d'anècdotes, en quina categoria és possible enquadrar Salvador Espriu? En el pròleg de Setmana Santa afirma que "l'eix de tota la meva obra gira al voltant de la mort". Amb "la meditació de la mort", aconseguirà acceptar "la dama blanca" com una indiscutible premissa per assolir la llibertat personal sense la qual no existiria la col·lectiva. Aquest aspecte existencial de la seva creació literària converteix Espriu, per a la bona gent sense apriorismes o prejudicis, en un escriptor universal, patrimoni de tots i de ningú.

Enllaços recomanats: Premis cinema