Gairebé la meitat dels contribuents gironins que controla l'Agència Tributària genera ingressos inferiors a mil euros mensuals. Aquesta realitat, certificada pels informes del Ministeri d'Hisenda amb dades corresponents al 2012, compon una radiografia molt desoladora del nostre panorama social, sotmès a uns índexs d'atur que són els més elevats des de que hi ha un registre oficial i converteixen la supervivència de moltes famílies en un repte diari. La recessió ha provocat que s'engrandeixin les diferències salarials que es mantenen respecte als països capdavanters de la Unió Europea. Els sous dels gironins estan un 4,3% per sota de la mitjana de tot l'Estat. La retribució mitjana del nostre territori se situa en els 17.804 euros bruts al mes, gairebé un 25% més baixa que la de la UE. La remuneració dels treballadors gironins és més preocupant si observem que en un de cada tres assalariats gironins (99.700 persones) el sou de 2012 va ser inferior o equivalent al salari mínim interprofessional. Fins i tot, fa pocs dies el president de la patronal Pimec, Josep González, va admetre que moltes empreses han aprofitat la crisi i la reforma laboral per imposar salaris "indignes", un fet que, segons ell, no ajuda a la competitivitat del país.
En aquest escenari s'emmarca l'ombrívol horitzó de futur que pronostica l'FMI: els especialistes preveuen que la taxa d'atur es mantingui per sobre del 25% fins al 2018. Amb aquestes perspectives, no sembla raonable que decreixi el nombre de mileuristes. Molt menys si prospera la recomanació del mateix FMI perquè les empreses retallin un 10% el salari dels espanyols i creïn així més ocupació. Mentre s'estan reduint fins a límits insostenibles els salaris dels treballadors, estem assistint al constant augment del preu de l'electricitat -igual que altres serveis bàsics- que també té una especial incidència en els costos de les empreses i en la seva competitivitat.
