Abans, quan era petit, sabia perfectament que el futbol es jugava els diumenges a les 5 de la tarda. Com els toros. Més endavant, amb l'arribada de les televisions de pagament, sabia que dissabte hi havia un partit a les 10 de la nit i un altre diumenge les 9 de la nit. Ara es fa impossible saber quan juga el teu equip. Hi ha partits a les 12 del migdia, a les 4, a les 5, a les 6, a les 7 de la tarda, a les 8 del vespre, a les 9 i per descomptat a les 10 de la nit. Hi ha partits divendres, dissabte, diumenge i dilluns i si a més hi ha competició europea o de copa pot haver-hi futbol cada dia. Mentrestant, l'assistència als estadis cada cop és més baixa. Fa autèntica pena veure algunes graderies totalment buides. La culpa és dels mateixos clubs, que s'han venut l'ànima a les televisions. El futbol s'ha convertit en un fenomen i un espectacle televisiu quan la seva essència és viure'l a la graderia. De res serveixen les promeses que els horaris seran familiars perquè cada setmana el partit es fixa a una hora diferent per interessos econòmics. Tot plegat fa que s'hagin carregat el futbol i que hi hagi més expectació per un programa de TV que no pas per un partit.
