1714, DESTRUCCIÓ DE LA CUINA CATALANA?

31.01.2014 | 00:00
1714, DESTRUCCIÓ DE LA CUINA CATALANA?
1714, DESTRUCCIÓ DE LA CUINA CATALANA?

L'any 1714 és una cruïlla fonamental, tant per a Catalunya com per als Països Catalans -al País Valencià i a Lleida el Decret de Nova Plata, que significa l'aplicació del dret de conquista castellà, amb el Borbó al davant-. Però també aquesta data és fonamental per a l'alimentació i la cuina, per diversos motius. La destrucció implacable total de les formes de vida quotidiana a Barcelona -del joc a la música, de l'oci al lleure-, destrucció de la plaça Major o Born on hi havia les luxoses adrogueries -botigues de queviures- i confiteries de l'època, i el descobriment dels estris de cuina als aiguardents i les tavernes, tot això ha estat vívidament descrit per Albert Garcia Espuche al llibre Barcelona 1700, de lectura imprescindible.
Els barcelonins vivien a la ciutat de l'alegria de viure, de l'afició als jocs, a la moda ?-acolorida, a diferència del negre es?panyol- a la música, als dolços i als refrescos gelats, als cafès i tavernes, en definitiva, a la "bona vida", tal com la descriurà el baró de Maldà al seu extraordinari dietari Calaix de Sastre. Era una ciutat ben proveïda de "becos" -fondes italianes-, hostals, tavernes, destil·leries holandeses o del país, cafès, curulla de luxoses Adrogueries-Confiteries (antecedent dels "colmados" de colonials i queviures) i d'estancs de tabac (també feien aquest paper) on es venien, ben exposades a la porta -com encara podem veure als països àrabs- mercaderies i espècies d'arreu, de tot Europa a Àsia i Amèrica. Era a més una ciutat cosmopolita, on arribaven queviures, espècies, "drogues", tabacs, literalment de tot el món. Una ciutat que, en contrast amb Castella -i això ja ho havia escrit Cervantes al Quixot-, acollia diverses llengües i cultures, però on gairebé tothom parlava català i els estrangers, fins i tot, adaptaven els seus cognoms a la nostra llengua. En altres ciutats de Catalunya es produïa el mateix fenomen: per exemple a Girona també és notòria, fins als s. XIX, la presència d'hostalers italians.
Espanya, en la seva obsessió secular -que encara dura- de voler exterminar la llengua catalana, de retruc, també maldava per fer desaparèixer la nostra cuina a fi de castellanitzar-la, ja que el genocida del Decret de Nova Planta es fica en els detalls més íntims de la vida quotidiana -per exemple, obliga tots els pagesos de Catalunya a lligar la ganiveta del pa a la taula (a fi que no pugui ser utilitzada com a arma!)-. L'aspecte exterior més visible és que a partir d'aquell moment ja no es poden publicar llibres de cuina, de vins o d'altres matèries alimentàries en català. Estem a punt de veure desapareguda la nostra memòria palatal dintre aquest procés d'espanyolització forçada.

Enllaços recomanats: Premis cinema