Recordem els espanyols que s´exiliaren a França el febrer de 1939
francesc a. picas. LA JONQUERA.
L´onze de febrer de 1939 finalitzà la guerra a Catalunya. Parlem de 75 anys. Després de la desfeta de la batalla de l´Ebre, el govern i l´estat major republicà es replegaren a l´Empordà i s´exiliaren a França. També s´exiliaren persones civils, alguns amb la família. Carregats d´objectes personals.
Però aquests espanyols que desitjaven entrar a França per la carretera de la Jonquera no portaven un franc a la butxaca, ni sabien un borrall de francès. La duana francesa no els permeté entrar les seves pertinences sense pagar drets de duana. Ho hagueren de deixar tot abandonat a la frontera espanyola; carros, camions, animals, aliments i objectes diversos. La premsa i la ràdio republicana que els invitava a exiliar-se no els va informar dels problemes de la frontera francesa.
Creien que el govern francès els col·locaria en un bon hotel, i els portà a uns camps de concentració arran del mar, a l´aire lliure, a la platja, sense cobertures, on hi sofriren fred i fam. Guardats per soldats senegalesos, armats i rodejats d´una muralla de fil espinós. Fou un hivern molt dur. Alguna pobra gent hi moriren. Altres reberen ajudes de bones persones franceses. Més tard, molts espanyols tornaren a Espanya. Sofriren especialment les mares amb criatures i la gent gran. L´acció més sensata en aquells moments era haver-se quedat a Espanya, a treballar per reconstruir el país.
El govern republicà no va tenir cap problema a França ni Amèrica. Havia dipositat milers de divises en bancs internacionals en previsió. També havien dipositat a la frontera, dins de la Mina de la Vajol, lingots d´or i molts valors artístics i de gran vàlua que traslladaren a França amb camions a la retirada.
Espanya, acabada la guerra, quedà arruïnada. Costà alguns anys recuperar la normalitat econòmica. A Catalunya, els empresaris industrials aixecaren les indústries i donaren treball a tots els catalans.
Destinació dels actes generosos
Cristina Felip. blanes.
Com pot ésser que amb les desgràcies i la pobresa en la qual es veuen afectats tants països, prefereixin aportar el seu granet de sorra en construir ideals refugis per animals?
Ahir vaig encendre la televisió i, en un d´aquests programes en què un grup de famosos competeixen per guanyar i poder destinar el premi a l´ONG que ells han escollit, dos dels tres concursants varen optar a donar els diners a organitzacions relacionades amb ajudar els animals. Personalment, vaig pensar que això podia ferir a aquelles persones que ho estan passant malament dia a dia.
És cert que aquests animals no tenen veu ni vot per manifestar-se, però no creieu que seria més convenient encarar aquest gest en un ajut per les persones? En investigacions o campanyes mèdiques que, tard o d´hora, d´una manera més propera o més llunyana, sí o sí, ens acaba afectant a tots? I ja no dic aquells països del tercer món on encara hi ha qui no sap escriure ni llegir, on no hi ha cases dignes ni escoles per als nens, on la pobresa és el cada dia de la vida de molts habitants. O sense anar tan lluny, en el nostre país famílies greument afectades per la crisi o bé malalts, que no es poden permetre el finançament de cures, tractaments o operacions. Persones que han de ser ajudades, no és més coherent?
I ara què?
Fernando Guerrero Barrio. GIRONA.
El Sr. Rajoy ha declarat a Barcelona que no hi haurà consulta ni Independència a Catalunya mentre ell sigui president, així de contundent s´ha mostrat sobre el projecte sobiranista impulsat pel Sr. Mas i ERC al·ludint a l´article 2 de la Constitució sobre la indissolubilitat de la nació. I jo pregunto al Sr Mas, i ara què? Seguirà en la seva negativa de complir el que estableix la Constitució, i seguir sense explicar als ciutadans la veritat sobre una possible independència, com el pagament de pensions, deute públic, la sortida de la UE, etc.
Després de gairebé tres anys de govern perduts per les seves ànsies de poder que no de solucionar els problemes de Catalunya, ja és hora, Sr. Mas, de deixar de gastar més diners en la consulta i la independència, abandoni aquest projecte que no el porta a cap banda, i eviti un altre daltabaix electoral del seu partit, dediqui´s a crear ocupació (800.000 a la seva comunitat), a aprimar l´administració pública i imposar l´austeritat al seu govern que no siguem només els ciutadans els que paguem la crisi i els seus projectes sense futur. Si vol realitzar la consulta proposi un referèndum on votin tots els espanyols i així podran saber a Catalunya qui està a favor o en contra de la independència, és l´única forma legal per fer una consulta, i deixi de crear falses expectatives independentistes als ciutadans d´una vegada, ja que aquest tema ja comença a fer-se insuportable per als que volem ser catalans i espanyols.
A la Sra. Cristina López, sobre la llei de l´avortament
Gemma Ros Valls. blanes.
En referència al seu escrit del dilluns dia 27 en el Diari de Girona, voldria dir que vostè, com a militant del PSC, es preocupa més d´anar contra la política de Gallardón i cia que dels problemes que tenen les dones que es plantegen l´avortament. Per què no demana una xarxa d´ajuts i suport per a la dona embarassada, o per a les famílies pobres que desitgen tenir fills? No li sembla que això sí serien polítiques socials per ajudar els ciutadans?
Sovint es deixa sola la dona davant un embaràs inesperat, se li carrega tota responsabilitat, sense cap política de responsabilització masculina del fill no nascut. Recordo un programa en el qual el Sr. Cuní deia: «Per una aventura i deixar una noia embarassada, he d´arrossegar tota la vida aquesta responsabilitat?». El seu masclisme és de llibre; retrocedim a l´època de l´esclavitud quan sovint l´avortament era imposat... Homes com aquests, si patissin un avortament amb tots els riscos per la salut que comporta (dolor, hemorràgies, infeccions, perforacions de l´úter, depressions, ansietat, càncer de mama, etc.) potser no menysprearien tant la dona embarassada.
Molts estem farts de tanta hipocresia, de tants polítics que només els interessen els vots i derrotar l´adversari, deixant de banda les necessitats de la gent, i deixant de banda el diàleg sobre aquests temes! Conec dones que han avortat, i cap d´elles està satisfeta i contenta d´haver-ho fet; senten un profund dolor per la pèrdua irreversible del fill, mentre que les que tenen el fill són plenament felices, i difícilment en trobarà cap que es penedeixi per tenir-lo!
