Rajoy sí que sap el que fa quan sembla que no faci res. La seva estratègia de paret de frontó en la qüestió catalana va en la línia de les seves necessitats: per un costat, no donar tantes facilitats a l'ascens de l'espanyolisme extrem a la seva dreta -Rosa Díez, Vox-, i per l'altre, perjudicar el PSOE, posar traves a les seves oportunitats d'aprofitar el desgast del govern i convertir-se en alternativa.

En la mesura en què la qüestió catalana es planteja en termes d'alta tensió, descol·loca les opcions més moderades, per poc que ho siguin. Amb la bandera als ulls, la ma al cor i l'himne sonant, tota prudència és traïció.

Una conseqüència d'aquest panorama de tensió és el desmantellament del PSC, observable en l'evolució electoral recent i en les enquestes del darrer any i mig. Les terceres vies tenen poca requesta quan uns i altres criden a la batalla. "Conec les teves obres, que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Així, doncs, perquè ets tebi, ni calent ni fred, t'hauré de vomitar de la meva boca", diu el llibre de l'Apocalipsi.

A qui interessa un PSC afeblit fins a la irrellevància? A totes dues parts de la batalla de sobiranies. Per la banda catalana, CiU veu desaparèixer un adversari històric, anticrist des dels temps de Banca Catalana; i tant ERC com Iniciativa esperen acollir una part dels refugiats. I per la banda espanyola, el PSOE no pot aspirar a ser el primer partit sense els vots que recull a Catalunya, mentre que el PP sí que pot -i encara més si recull una part del vot "espanyol" del PSC-. Per tant, el PP no té cap raó per afluixar. No hi guanya res. El PSOE, al seu torn, li anirà a remolc encara que condemni el PSC a l'anèmia.

Ja portem una pila de votacions de rebuig al procés sobiranista i encara no s'ha començat a tramitar la petició de la consulta. Serà rebutjada, és clar. I es torpedinarà qualsevol altra via legal. Artur Mas ja parla de com convocar les eleccions que són el pla B, però si un cop celebrades en surt majoria sobiranista molt absoluta, Rajoy encara podrà dir que això no canvia rés. I tant que podrà!

I si el Parlament proclama la independència, Rajoy dirà que el Parlament no és competent, el Constitucional anul·larà la declaració, la Hisenda espanyola continuarà recaptant impostos a Catalunya, i els jutges jutjant els que no paguin.

I llavors, què? Comença a ser hora que algú expliqui el pla C, ara que ja coneixem els plans A -consulta- i el B -plebiscitàries-.