Premi El lector de l'Odissea 2013, El plagi, la darrera novel·la de Sílvia Romero, és una obra convincent, que demostra la brillant capacitat narrativa, la solidesa, el rigor i el talent d'una autora que ha acreditat la seva qualitat en gèneres diversos, com al text teatral Verí o a les novel·les Amor a sang freda, Júlia M.Foc grec. Sílvia Romero és, a més d'una escriptora excel·lent, una infatigable activista cultural i ha estat presidenta de l'Associació de Relataires en Català. A El plagi Sílvia Romero parteix d'una perspectiva d'una intimitat amb el món de l'escriptura, ja que els seus principals personatges fan de la paraula un eix primordial de la seva professió: periodistes, narradors o dramaturgs. Sílvia Romero hi projecta una mirada crítica, com ja es desprèn del títol que ha triat, que reflecteix l'interès de Sílvia Romero per les passions humanes, per les pulsions que acaben de vegades traint-nos i transformant la nostra experiència. Sílvia Romero hi fa confluir l'episodi dels Nens de Morelia, un grup d'orfes i fills de militars republicans duts a Mèxic l'any 1937 per protegir-los de la Guerra Civil, i un seguit de redactors d'un diari actual, "Present", amb les seves rivalitats i les seves disputes internes. El nexe inicial és un escenari, l'Hotel Regina, on van agrupar-se en el seu moment els Nens de Morelia abans d'emprendre el seu viatge de primer cap a França i després, a través de l'Atlàntic, cap a Veracruz. Al mateix hotel es reuneixen molts anys després uns periodistes que debaten sobre un suplement cultural, que es reorienta i on dedicaran atenció a una prestigiosa novel·lista, Carme Carreras, que havia triomfat amb la consecució del Premi Litteratum i que formava part dels Nens de Morelia. Des de la primera línia, Sílvia Romero aconsegueix capbussar-nos de ple en una trama que ens atreu poderosament i on l'amor i la tendresa queden sovint arraconats per la luxúria i l'ambició. En resulten uns personatges tràgics, d'una fragilitat radical, d'una solitud esfereïda, d'una violència latent, que es projecta d'una forma irrefrenable, desesperada en la resolució del conflicte a través de la mort de les seves víctimes. Ens trobem davant de l'efecte devastador de la perversió soferta i reproduïda en la personalitat d'uns adolescents, que veuen enfosquida la seva existència d'una manera irreversible. El sexe a El plagi esdevé un instrument de supervivència, com en el cas de la mare de Carme Carreras, o de progrés en una trajectòria professional accelerada, com succeeix amb la periodista Àngels Riudor, que es fa amant dels qui en poden afavorir l'ascens. El fil de la història es veu marcat ja des del començament per una violació, que marca el punt de partença per un itinerari a través de la por, de la degradació, de les penúries. Però, a més, Sílvia Romero a les pàgines d'El plagi, en un exercici exigent, ens acosta l'univers de l'exili, les decepcions per l'evolució de la Guerra Civil, les frustrades il·lusions posades en un canvi d'escenari internacional. I en el rerefons, la tensió primordial, en ocasions dramàticament resolta, entre els nostres anhels i els nostres límits, que ens confronten amb els perfils indefugibles de la realitat.
