El que passa, senyor Rajoy, és que hi ha tres vies, per a un possible xoc de trens. Hi ha la via que transcorre dins del marc jurídic, la que intenta sortir d'aquest o canviar-lo i la que rebutja els fonaments del sistema. I les tres es declaren democràtiques.

L'ortodoxa és la democràticament regulada per una normativa legal; l'heterodoxa és la que, en nom d'una pretesa radicalitat democràtica, forceja o se salta la legalitat establerta adduint legitimitats no reconegudes; i l'antisistema rebutja la mateixa concepció vigent de la democràcia, per considerar-la viciada o falsa.

"Sempre que hi ha xoc de trens és perquè un va per la via equivocada", adverteix vostè oportunament i sensatament. El xoc pot ser entre dos trens, però pot ser entre tres, en qualsevol encreuament. Quins trens, en aquest cas, van "per via equivocada"? L'antisistema pot tendir a sumar la seva força, normalment poc pacífica, a l'heterodoxa radical. La coalició seria llavors brutal. El tren de la democràcia ortodoxa, representat pel poder legítimament institucionalitzat, ha d'evitar el xoc fatal. La seva brúixola i destí és l'estabilitat i la convivència, fonamentades en la justícia i el benestar.

D'una altra part, la democràcia que aquí en diem ortodoxa i legislada amb legitimitat, no és perfecta ni intocable. Pot ser, i a vegades ha de ser, modificada. El seu desfasament de la canviant realitat social i del fluir històric cap al futur, pot propiciar la coalició. Les concepcions heterodoxes també tenen la seva part legítima de raó, i les antisistema, les seves motivacions i arguments.

La democràcia no és quelcom eteri, que cadascú pugui invocar-la al seu capritx o interès, sinó que es concreta en un marc jurídic. I aquest marc ha de recollir el màxim de legitimitats que puguin tenir les altres concepcions de l'organització de la societat per a la convivència, el progrés i el bé comú, que és el de tots els ciutadans.

Per evitar el xoc, cada tren ha d'evitar anar per via equivocada. La democràcia té moltes vies, però cap és exclusiva de ningú. I és obligació dels elegits pel poble, escollir, consensuadament, la millor i regular amb seny el trànsit social i polític.

En vista dels resultats de les últimes eleccions -en les quals no obstant això va guanyar l'abstenció-, les tres vies han de ser tingudes molt en compte.