Les credencials de Catalunya han quedat reforçades per l'estudi de petits països, inclosa Catalunya, que acaba de fer aquest estiu Credit Suisse, titulat L'èxit dels països petits. L'expresident de l'Institut d'Estudis Catalans Salvador Giner m'escriu que demostra que Catalunya és "plausible i possible".
Credit Suisse analitza per què els països petits tenen més èxit. Catalunya la situa al número 8 a la Unió Europea i número 11 a Euro?pa, per sobre de França, Itàlia i Espanya (17a sense Catalunya): Des de 1945, el nombre de membres de l'ONU ha passat de gairebé 50 a 193 paisos, un augment de ?gai?rebé quatre vegades en el nombre de països del món, dos terços dels quals podrien ser classificats com a petits. Hi ha hagut 87 transicions a la democràcia des de 1952, el 46% dels qualseren petits països. És evident que hi ha una important tendència subjacent aquí, que és el sorgiment dels estats petits.
Pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU (que combina les dades del Producte Nacional Brut per càpita, educació i salut), els països petits constitueixen més de la meitat dels 30 països més rics del món. Dels deu primers països del món en riquesa, sis d'ells són petits. Catalunya se situaria 20a a nivell mundial. Els països petits tendeixen a dominar els rànquings de la globalització. Dels 20 països més rics, el 85% són petits.
Credit Suisse analitza la infraestructura intangible: educació, salut, finances, facilitat de negocis i tecnologia. Sembla que l'excel·lència en la infraestructura intangible sigui específica dels països petits: 7 dels 10 primers països en infraestructura intangible i el 60% dels 30 primers. Els països petits ocupen un lloc destacat en millores d'infraestructura intangible. Constitueix la columna vertebral d'un país i és el conduc?te clau del creixement.
Els impostos per als contribuents són més elevats en els països grans, un dur 5% més! Els països grans són més ineficients que els petits. Les transferències -una eina política per mantenir un país unificat- afegeixen complexitat, amb distorsions i ineficiències si no s'assignen correctament, com passa a Espanya.
Els suïssos no estan a la UE i poden mirar Europa amb objectivitat sense l'immobilisme de Madrid. Quan s'iniciaren les manifes?tacions milionàries catalanes després del cop d'Estat constitucional del PP i PSOE contra l'Estatut l'any 2010, Credit Suisse avisava de les dificultats per a Catalunya fora de la UE. Tres anys de manifestacions milionàries des?prés s'ho ha repensat.
L'amenaça del maoista Durão Barroso de poc serveix a Madrid perquè ja ha quedat fora del poder. El nou president, un ale?many seriós i no un portuguès venut, es deu al Parlament europeu, com correspon en una democràcia que tam?bé ha de ser Europa. Europa no pot expul?sar ciutadans europeus, així de senzill. Ja no vivim a l'Europa dels estats sinó a l'Europa dels ciutadans. La mostra és que el nou pre?sident l'ha elegit el Parlament europeu en contra dels desitjos dels estats. La democràcia comença a manar a Europa i això beneficia els catalans.
Suïssa, sense ser-ne membre, és la tercera en integració europea mentre Espanya és terce?ra per la cua, un 66% enfront del 33% espanyo?lista. El primer país gran és 17è, Alemanya! Europa és l'èxit dels petits.
Marxarem d'un imperi obsolet i discriminador cap a l'Europa integradora dels petits, plausibles i possibles.
