· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio@diaridegirona@epi.es

04.02.2015 | 09:04

Brutícia als rius
Joan Olivet Frigola. L´Escala.

Sota el pont de la Barca hi ha un personal que hi va fer a «botellon» i deixen els envasos allà tirats. Només es neteja quan jo hi vaig (Joan Olivet) amb una bossa d´escombraries, o quan ve una riuada. On s´ajunta el Ter amb l´Onyar també s´acumulen deixalles. Al servei d´avisos de l´Ajuntament els aviso, però no es nota que hi vagin a netejar. La policia tampoc vigila aquest personal que embruta els rius. Hi ha empleats que netegen espais de la ciutat, però els espais dels rius sembla ser que als responsables de la neteja els és indife­rent. Hauria de ser prioritari. Quan ve una riuada tot va a parar al mar. Jo, que visc a l´Escala, sóc testimoni que quan hi ha llevantada totes les platges queden plenes de deixalles i això no és el pitjor. El pitjor és que moltes deixalles es queden atrapades al fons del mar i allà es van descomponent i contaminant.

Mirant el cel...!
Teia Càliz Gelador. Educadora social i Pedagoga. girona.

El dijous 29 de gener vaig assistir a la visita guiada de la nova biblioteca pública de Girona Carles Rahola. Vaig sentir-me feliç en ser conscient (jo, per primera vegada) que una inversió tan gran cap a un servei públic i cultural reverteix tan directament per a tot el ventall de la població. Vaig sortir emocionada i orgullosa de saber que la me­va ciutat podrà gaudir molts anys d´una biblioteca que respira llum, pau, cultura, tecnologia, formació, intercanvi, comoditat, espais de tro­bada... i tot això, amb una direc­to­ra engrescada a obrir les seves portes a grans projectes i il·lusions. Em va encantar el jardí interior, la llum que transpira, els espais tan amplis, la dinamització de l´espai per als infants i, sobretot, aquesta com­binació de lectura interna i mi­rada cap al cel que et convida a somiar, tant de bo..., amb molts altres projectes i serveis tan magnífics com aquest! Moltes gràcies i moltes felicitats! Per què no seguir invertint d´aquesta manera? A les escoles, per exemple?

La nova biblioteca de Girona
Lluís Torner i Callicó. girona.

La darrera setmana de gener, la nostra colla de jubilats, que a part de fer una caminada setma­nal de tant en tant ens agrada fer alguna visita cultural, doncs a part de fer exercici físic, som dels que considerem que també és bo l´exercici de la ment, vàrem tenir el goig de fer una visita guiada a la nova biblioteca pública de Girona, acabada d´inau­gurar, i batejada amb el nom d´un prohom gironí, ben conegut i recordat per la seva bonhomia, la gran estima a la cultura i a la ciutat, i per la seva malaguanyada i injusta desaparició, a causa d´uns seus articles que no foren del grat dels seus executors.

És cert que la seva inauguració s´ha fet esperar, tal vegada més del compte, però vertaderament ha valgut la pena, el seu interior, en especial, és una meravella arquitectònica, amb amplis espais, ben repartits i ordenats, amb una il·luminació natural que li proporcionen les àmplies obertures, protegides per unes vidrieres que protegeixen i alhora augmenten la llum del dia, i que juntament amb unes pinzellades de verdor, sorgides dels seus patis interiors, donen a tot l´espai una gran calidesa, alhora que una sensació de pau i benestar que acompanya la lectura, bé sigui lúdica i/o d´estudi i treball.

La visita la vàrem fer sota l´ama­ble guiatge de la seva directora, la Sra. Lourdes Reyes, que amb una, també natural, simpatia ens ha anat ensenyant amb deteniment cadascun dels diferents espais de les tres plantes, d´ús públic, distribuïts segons la temàtica del seu contingut i edats dels usuaris. Fil per randa, ens ha anat fent les o­por­tunes explicacions de cada espai, dels respectius continguts, així com del funcionament dels moderns mitjans d´obtenció d´informació, que permeten la fàcil recerca i si és el cas comanda dels exemplars de llibres, revistes, reproductors, etc., per temes, autors, editorials o matèries; així com la sala d´actes, la dels ordinadors per a l´ús dels usuaris, i fins la dedicada a la formació de tècniques informàtiques diverses.

Ha resultat una visita molt interessant i molt didàctica, que ens ha impactat molt positivament, i com a gironins, ens ha fet sentir un sa orgull per poder disposar d´una biblio­teca que es pot comptar entre les millors; i alhora, en estar dedicada a un preuat personatge gironí mort en tràgiques circumstàncies, ens l´ha fet sentir com una merescuda ofrena a la seva memòria.

La motxilla
Lluís Vilà Fernández. La Bisbal d´Empordà.

Un té la percepció d´haver llegit tots els llibres després d´haver llegit el darrer, ja fa força temps d´això. L´última pel·lícula em recorda a les altres, res de nou, o poc més; l´últim partit de futbol m´evoca a tots els altres, l´últim èxit musical em recorda la primera cançó. Veig en directe, amb pocs minuts en faig prou, Pedro Sánchez en la conferència de les autonomies del PSOE i sembla que estic escoltant el discurs de Pablo Iglesias a Madrid o a Rajoy amb el salvavides de la pàtria o a Mas i Junqueras amb l´embaràs inacabable independentista; també escoltes els escarafalls de la periodis­ta Rahola i es confonen amb els de sor Lucía Caram, amb la resta d´altaveus i opinadors mediàtics tres quarts del mateix. Tots devem ser iguals, fets amb el mateix motlle, més o menys, la mitjana és la màxima expressió en qualsevol tema. Al capdavall, la feina més important a fer és viure, et toqui el que et toqui, la teva pròpia pel·lícula vital, el teu llibre íntim de la quotidianeïtat o el teu partit de futbol particular amb la resta de congène­res. Neixem amb una motxilla que omplim durant l´experiència de viure, l´anem carregant d´il·lusions i esperances fins que, a mesura d´anar fent anys, ens adonem que portem excés de pes i l´hem d´anar buidant per quedar-nos amb les coses fonamentals i senzilles mirant de viure en pau i sense tant de pes innecessari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema