Cartes

que no calia

eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

Aquests dies hem sabut per la premsa que al Sr. Ricard Galceran, quan estava visitant el Park Güell, dos guàrdies de seguretat i un responsable del recinte li van prohibir de poder continuar l'explicació que estava fent sobre Gaudí a tres persones que l'acompanyaven. Van dir-li que com que no era un guia professional no ho podia fer.

He entrat a la web del Park Güell i hi he llegit la normativa d'accés; n'hi ha moltes, de normes, però cap referent a una semblant prohibició. En canvi, pel que fa als grups organitzats (entenent com a tal un grup d'entre 10 i 70 persones, amb una reserva conjunta i, per tant, posseïdor d'una única entrada per accedir al recinte), en parlar sobre les condicions específiques de la reserva, sí que hi estableix una norma al voltant dels drets que tenen els guies oficials; textualment hi diu: "Si alguna persona no acreditada com a guia oficial és detectada exercint aquestes funcions, se li requerirà que ho deixi de fer". I jo pregunto, com és que el van amonestar si no anava acompanyat de cap grup nombrós? Des de quan no pots explicar als amics o coneguts allò que tu saps? No crec que Gaudí estigués gaire content de saber que les seves obres s'han convertit en una forma, sobretot, de treure diners per damunt de cap simple complaença artística o espiritual. Com a bé cultural que és l'obra seva és un patrimoni que cal preservar; però això no s'aconseguirà pas millor amb amonestacions o prohibicions com aquesta, sinó, tot el contrari, el patrimoni cultural es veurà millor comprès i tramès gràcies a la saviesa de persones com el Sr. Ricard Galceran, que demostra la seva estimació per l'obra de l'arquitecte tot compartint-la de forma altruista perquè després altres també ho puguin fer generació a generació.

Apadrinament

d'una escultura

Puà Perpiñá Salvatella. En nom de la Xarxa Dones Girona.

El divendres dia 15 de maig a les 8 del vespre, Xarxa Dones Girona vam apadrinar l'escultura de Fidel Aguilar Imploració. Va ser un acte senzill però molt emotiu per a les persones que vam poder ser-hi. El dia 13 vam iniciar la petita festa, al Museu d'Història de la Ciutat, on la directora del Museu d'Art, Sílvia Planas, va fer-nos la semblança de qui va ser aquest gran escultor de Girona i vam poder contemplar algunes obres que hi ha dins d'una vitrina del museu i tres dibuixos.

Volem agrair als amics de la Unesco i a la persona de la Dolors Reig, la seva presidenta, haver-nos donat l'ocasió d'apadrinar la "nostra" escultura, la figura femenina que presideix les voltes d'en Rosés, que ja havíem fet nostra des que vam acollir-nos com a seu social al centre cívic Barri Vell. Si ja estimàvem i teníem cura d'aquesta escultura que ha esdevingut símbol de totes les dones que pateixen violència de gènere i testimoni silenciós dels actes que en la seva memòria hi fem cada mes, a partir d'ara, encara ho farem més, com molt bé va dir la nostra presidenta, Carme Bosch. Agraïm a la poetessa Isabel Oliva que els dos dies va recitar-nos el seu poema de les Voltes d'en Rosés. A la soprano Clara Valero que va ajudar-nos a fer festa amb els seus cants. A la família de Fidel Aguilar que van voler-nos acompanyar en aquesta trobada, i a totes les persones que també ens hi van acompanyar.

També estaem agraïts al restaurant Vintage, que va deixar-nos utilitzar l'espai on paren les seves taules per sopar fins a l'acabament de l'acte.

Cop d'efecte i renovació

JOAN JANOHER I SADURNI . vulpellac.

Considero que ningú s'ha sorprès quant als resultats de les eleccions, però han arribat a quallar dintre el sentiment nacionalista. Pel que se'n pot deduir, aquestes han desplaçat en bona mesura conceptes tradicionals de formacions amb un ampli ventall d'idees partidistes, ja que el moment del canvi presenta bones perspectives, de com compartir la necessitat social i la seva complicitat envers als problemes que no troben la sortida ni la complaença dels polítics.

Calen noves formes de governar i de distribuir els recursos que estem generant. Ara és i serà el moment de demostrar la veritable administració del poder, on les diferències socials no disposaven de l'encert ni tampoc l'argument precís per desenvolupar amb coherència racional la desproporció social de molts sectors. Llavors, dins aquesta valoració tan desequilibrant d'oportunitats, podran, si és que volen, refermar els drets d'igualtat, que tan manquen a tota la societat?

Ens convé una renovació exemplar, trencant tots els esquemes de convivència desproporcionada on només uns sectors tenien el vistiplau d'obviar la greu problemàtica dels recursos existents i malauradament mal distribuïts. Per això cal donar un cop d'efecte contundent administrativament parlant; en cas de no fer-ho, continuarem vivint en la precarietat, i de res haurà servit, si no assolim amb criteri encertat, una renovació puntual de conjuntura política i d'actualitat.