Cartes

20.06.2015 | 06:30

L´incivisme
salvador llorente varela. girona.
Aquests dies s´està parlant molt de bicicletes. Aquest vehicle que és el més sostenible de tots, però que en mans de persones incíviques es converteix en un vehicle perillós sobretot si circulen per les voreres. Jo tinc claríssim que si no hi ha carril bici, s´ha de circular per la calçada i diré més, circulo en bici des de fa més de 40 anys i cada dia vaig més per la calçada que pel carril bici, perquè segons la normativa actual de l´Ajuntament de Girona, preferentment i no obligatòriament s´ha de circular pels carrils bici.
La meva opinió és que si se sanciona les persones incíviques, aconseguirem una ciutat més cívica. Tots hem de fer campanyes de civisme i la plataforma cívica per l´ús de la bicicleta (Mou-te en bici) ha de donar exemple. Defensem la bici com a mitjà de transport, però per alguns incívics no podem perdre el nostre prestigi, treballat i guanyat durant molts anys. Gràcies.

La voracitat recaptadora d´alguns Ajuntaments
Jordi Doltra. Veí de Sant Gregori i de Sant Antoni de Calonge.
Aquest és el cas de l´Ajuntament de Calonge, la darrera mostra ha estat fer de tots els carrers de Sant Antoni de Calonge, des de la carretera comarcal (Avinguda de Catalunya) fins al passeig de Mar, de pagament amb zona blava.
Per tant, a partir d´ara i durant tot l´estiu, els veïns que no tenim pàrquings i visitants que vulguin venir a Sant Antoni, estan obligats a passar per caixa, a fer servir els parquímetres i anar pagant. Segons l´Ajuntament, això afavoreix la rotació i la facilitat d´aparcament; en part potser es cert, però també es podrien deixar uns determinats carrers sense aquesta taxa, com hi havia antigament, i que permetia una convivència entre les dues postures, poder aparcar sense pagar i fer ús de determinats carrers més propers a la platja amb pagament de zona blava, però no, ara mateix, si vols aparcar, actualment has d´acabar pagant. Perdoneu, però això és voracitat recaptadora i res més, ja podem dir els veïns, la seva llei és implacable.
On és la voluntat de ser més receptius, oberts, i d´escoltar les propostes que vol fer la ciutadania? Alguns Ajuntaments segueixen amb la «vella política» i la seva roda d´imposar determinats acords i taxes és clara i dura sense més explicacions. Rectificar és de savis o no?

«L´estadista» que
ho enfonsa tot
Joan García. Girona.
En qualsevol país normal, un personatge com Artur Mas ja estaria fora de la política o rebria constants pals per la seva ineptitud. Però Catalunya és diferent i la manipulació dels mitjans de comunicació –públics i privats– és tan descarada –i subvencionada– que converteixen en estadista qui enfosa tot allò que toca.
El seu messianisme va provocar que CiU passés de 62 diputats a 50 quan eren unes eleccions que va convocar –no ho oblidem– per aconseguir la majoria absoluta (68 diputats). Fa temps que les enquestes no li atorguen gaire més de 30 diputats. Ell segueix igual d´estirat i ningu no gosa criticar-lo. No fos que pel mig es perdés alguna subvenció.
La seva darrera obra d´art ha sigut trencar una coalició que tenia 37 anys de vida. El següent pas serà enfonsar i dividir un país que fins fa poc era un exemple de convivència i tolerància mútua entre les diferents sensibilitats nacionals i ideològiques que hi conviuen. Els apologistes del sobiranisme defensen que l´independentisme no fractura el país. A banda d´una falsedat com un temple, si observem molts altres exemples europeus, de moment ja ha fracturat CiU, el PSC i ICV, tres partits essencials en la història democràtica moderna. I l´aigua que baixa. Visca l´estadista Mas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema