perifèries sexuals A les comarques catalanes

28.06.2015 | 00:00
perifèries sexuals A les comarques catalanes

Él 28 de juny les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) estem de celebració perquè en aquestes dates festegem el nostre alliberament i l'orgull de ser com som. El motiu de la celebració és la commemoració de les revoltes de Stonewall protagonitzades pels transsexuals, gais i lesbianes de Nova York, que la nit del 28 de juny es van enfrontar a la policia mentre feia una batuda en un bar d'ambient de la ciutat. Batudes, per cert, també habituals a l'Espanya franquista.
És evident que la situació de les persones LGTB ha canviat des de les revoltes novaiorqueses fins al 2015. Creure que tot segueix igual no faria justícia a les conquestes fetes pels nostres antecessors, i menysprearia els efectes de la pandèmia de la Sida, que per a qui no se'n recordi, ens feia morir com a mosques mentre una part de la societat es mantenia expectant. Avui dia els gais i lesbianes ens podem casar (si volem), i juntament amb les persones transgènere i intersexuals gaudim d'una llei contra la discriminació a Catalunya (de la qual encara queda per veure com es desplegarà). També s'han produït canvis quant a la representació social i la visibilitat d'altres formes d'expressió sexual. Per tant, és indiscutible que hem guanyat algunes batalles, però no totes, atès que encara es produeix una gran discriminació a les escoles, instituts, centres formatius i a l'espai públic. Són habituals les mofes i acudits de maricons, les lesbianes són tractades com si fossin amigues i les transsexuals són constantment insultades als carrers. Per tant, l'agenda política mereix fer visibles aquestes discriminacions i alhora avançar cap a la construcció de nous discursos i pràctiques alliberadores que posin en tensió els paradigmes sexuals que ens envolten.
Sota el meu punt de vista, un dels problemes que hem d'afrontar amb urgència és el del "sexili". És a dir, el de les emigracions de joves LGTB cap a les grans ciutats per poder experimentar i expressar lliurement els seus desitjos i formes d'estimar. Qui no coneix algun gai o lesbiana que s'ha sexiliat a Barcelona? Sovint els joves que es sexilien ho fan perquè senten que la seva terra no els reconeix, no els accepta tal com som, i no hi troben un espai de llibertat. Traslladar-se a una altra ciutat pot ser una experiència molt enriquidora per a qualsevol jove, però no ho és quan es tracta d'una fugida, el producte d'una imposició o com a única alternativa viable per a l'experimentació sexual. La representació de la diversitat sexual a les ciutats mitjanes o a l'entorn rural de Catalunya és pràcticament inexistent. Tot i que hi ha gais, lesbianes i trans als pobles i ciutats de tot Catalunya, no hi ha espais per al desig LGTB, per enamorar-se, per a l'experimentació o per sentir-se reconegut. Els joves LGTB necessiten espais de referència on construir la seva identitat també fora de Barcelona. Ara bé, la gestió d'aquests espais de socialització no pot recaure ?únicament en mans del mercat LGTB, que està contribuint a una nova forma de ?dominació i d'imposició d'identitats ?sexuals a partir de determinades formes de ?consum i oci. És per això que els ?poders ?públics, les entitats i els moviments socials han de vetllar per noves formes de ?representació de la diversitat sexual més enllà de Barcelona i introduir la lluita per la diversitat sexual dins les seves prioritats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema