segons Carles Camps, investigador, diverses proves documentals, tant escrites com gràfiques, demostren que van ser les naus catalanes les primeres a utilitzar el «timó de codast» a Europa. El timó és el dispositiu que permet maniobrar les embarcacions, per tant és una eina imprescindible per a la navegació. A la Mediterrània i als altres mars europeus s'havia fet servir el sistema de col·locar dos timons, prop de la popa, un a cada costat de l'embarcació. Però aquest sistema era problemàtic i poc eficient, era de difícil maneig i baixava la velocitat del vaixell.
La solució catalana va ser la introducció, al començament del segle XIII, de l'ús del timó fixat al centre de la popa, anomenat timó de codast, que es mou mitjançant un eix, permet un major control de l'embarcació i en frena molt menys la velocitat. No obstant, les embarcacions de l'antic Egipte feien servir un sistema molt similar, si bé que el timó no era vertical com els timons de codast sinó que es ficava dins l'aigua amb una notable inclinació. En efecte: les primeres referències a l'ús habitual del timó de codast les trobem a l'antic Egipte, tot i que només es feien servir per a les embarcacions que feien navegació fluvial, o al mar obert. Els primers testimonis de l'ús d'aquest tipus de timó a l'Europa Occidental són catalans. En el Breviculum Llullia, còpia facsímil de l'obra de Ramon Llull escrita entre 1321 i 1330, hi apareix la primera representació gràfica coneguda a Europa Occidental d'una embarcació dotada de timó de codast, la qual cosa indica que el seu ús ja era generalitzat a les naus catalanes. Ramon Llull, altrament, ha estat una aportació de la cultura catalana a la cultura universal, com tantes d'altres.
Catalunya també ha fet altres aportacions universals a l'art de la navegació, començant pel Consolat de Mar, que va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'Atlàntic com a dret internacional.
Els catalans també han fet aportacions universals en el camp de l'astronomia, l'arquitectura -gòtic català i volta catalana-, la tecnologia del ferro, la medicina, les telecomu?nic?acions, el descobriment d'Amèrica, la mú??sica, els escacs, el joc de cartes... aportacions que solen passar desapercebudes, ja que Espanya ens ha esborrat del mapa de les nacions.
