La culpa sempre és negra

05.07.2015 | 09:59
La culpa sempre és negra

ara ja fa uns anys que vaig tenir l'oportunitat de fer un viatge turístic a Dublín, la capital d'Irlanda... que no és pas el mateix. Ara com a viatge de fi de curs ha tingut la mateixa oportunitat un nostre nét que ja té quinze anys. Em va semblar que no li agradaria pas gaire: És un vailet molt viatger -que no sé pas gairelt bé a qui retira però sembla que alguna cosa haurà agafat del seu avi patern-. De moment diré que ells van anar-hi per celebrar les bones notes escolars que va obtenir de totes les assignatures del curs escolar, que ha aprofitat molt a l'Institut de Vilablareix.

Quan va tornar a casa vaig preguntar-li si havia gaudit del viatge i em contestà simplement: "Em va agradar molt la zona rural d'Irlanda però no Dublín...perquè no és pas el mateix". És a dir, que li agradà molt la verdor dels camps i jardins. És que si no, jo no ho hauria pas entès gaire bé. Però jo no els volia parlar de l'anglès del meu nét, sinó del que em passà a mi en un dels pocs viatges que he fet a Dublín. Estava organitzat per la Companyia aèria suïssa Top of the Top 1994 i vam considerar-ho com un agraïment  per la nostra col·laboració en promocionar els atractius d'alguns destins relacionats amb Suïssa o de països allà on ells solien volar.

I així és com vam tenir una gran sorpresa. Quan nosaltres començàvem a ocupar els nostres seients a l'avió que ens havia de tornar a Barcelona, el pilot va demanar als viatgers que estiguessin molt atents a la informació que ell volia donar-los perquè era molt interessant per a tothom. Començà dient-los que els havia de demanar perdò pel retard amb què sortirien cap a Barcelona, però que la culpa no era de la seva companyia aéria en què viatjaven, sinó que el problema era causat per uns quants passatgers que havien arribat amb molt de retard. Després va afegir-hi: "Ja estem, ben segurs que fa poc els hauran vist pujar a l'avió...". Tot seguit va donar el permís a la tripulació per enlairar-nos... Ara lamentem molt que ningú els informés que tota la programació de la nostra estada i llocs de molt interès turístic que havíem de veure a Irlanda l'havien feta ells, inclosos els horaris de la nostra visita...  Això comportà que ells fossin els culpables del nostre retard.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema