anar al lavabo, una odissea

19.07.2015 | 00:00
anar al lavabo, una odissea

si vols anar a un lavabo d'un bar o restaurant català, és com una gimcana o com emplenar uns mots encreuats. Antigament anaves a un bar, prenies un cafè i preguntaves: el lavabo? Et deien al fons a l'esquerra. Anaves al fons i efectivament hi havia una porta que deia "homes" i una altra que deia "dones". Des de fa un temps, als bars i restaurants tot s'ha tornat més complicat. Segurament té a veure amb Mad men, una sèrie de televisió on quan comença un capítol el Draper té un got ple de whisky a les vuit del matí i quan s'acaba el capítol s'ha engolit trenta gots a vessar. Mai passa res de res. Però en aquests dies dels anys seixanta es van inventar el disseny i les campanyes publicitàries. El resultat és complicar-nos la vida fins a l'infinit.
Ara vas a un lavabo, continua essent al fons a l'esquerra, però tot es més complex. En una porta hi ha un gall i en una altra, una gallina. Has d'investigar en quin animal és més evident la cresta. En una altra hi ha dibuixos de com anaven vestits els nobles al segle XVII, els homes van tan recarregats i amb perruques que és difícil saber quin és el de dones i quin el d'homes. En una altra hi ha el signe masculí i femení, i tinc el problema que els confonc, em passa com amb els símbols < o >. I encara n'hi ha que posen els rètols en euskera.
Així doncs, si no vols acabar entrant al lavabo equivocat, t'has d'estar una estona capficat a veure si entens els ideogrames, com més creatius, millor.
Després comença una altra aventura contra la tecnologia. Busques l'interruptor del llum de l'entrada, vas buscant a les palpentes. De cop, sense que l'hagis trobat, el llum s'encén. Es veu que hi ha una cèl·lula que et mira en l'obscuritat. El problema és que a vegades entres i esperes que s'encengui, quan fa dos minuts que estàs dret com un imbècil t'adones que hi ha un interruptor amagat darrere la porta.
Una de les darreres innovacions és la de pintar a l'urinari una mosca. Diuen que és perquè apuntin allí. Crec sincerament que el més normal és que quan entreveus un bitxo tan a prop instintivament tornis a tirar la cremallera cap amunt.
Després ve la dificultat d'estirar la cadena. No n'hi ha. Busques una palanca o interruptor, etc. En alguns casos hi ha una altra cèl·lula, o bé una petita càmera connectada a internet o l'envien a un call center de l'Índia on hi ha un paio que te la mira i quan has tancat l'ocell a la gàbia i per control remot estira la cadena.
Però l'aventura encara continua. Vas a rentar-te les mans i no hi ha aixeta, busques la palanca, per davant, per darrere, i res. Tot d'una passes la mà per sota del broc i l'aigua raja! És també automàtic! El problema el tens quan un altre dia confiat poses la mà sota del broc i esperes i esperes i res de res. Al final resulta que darrere de tot hi ha una petita palanqueta que fa d'aixeta. Mires a la dreta i a l'esquerra a veure si algú t'ha vist fent el ruc. Llavors vas al dispensador de sabó. Te'l mires, i penses com es deu fer servir! La moral ja la tens per terra. Poses la mà a sota i res, busques per davant, per darrere i de sobte, xaf !, surt disparat un raig de sabó a terra. Com ho has fet? No ho saps. Mires a terra i està tot ple de sabó. Respires alleugerit, no ets l'únic burro que no sap com es fa per ensabonar-te les mans. Llavors poses la mà a sota i vas resseguint tot el dispensador en un moment determinat, xaf!, una ració de sabó. No saps com ho has fet, però has aconseguit el sabó. Tornes a obrir l'aigua i després ve l'hora d'eixugar-te. Hi ha els coneguts bufadors i, darrerament, una mena d'aparells on poses les mans a dins i l'escalfor fa que s'eixuguin. Les tovalloles, ai las, es veu que no molen, són una cosa del segle XV.
Amb tanta tecnologia anar al lavabo s'ha convertit en un exercici només per a premis Nobel. Voleu dir que no en fem un gra massa de tanta tecnologia per a no res?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema