En una societat líquida, inestable, i en què la provisionalitat i l'excepció solen convertir-se en norma, tot obviant plante?jaments generals i principis ètics que a?ju?din a orientar i a donar sentit a comporta?ments i accions, és precís remarcar el valor de persones exemplars, com a mirall im?prescindible per a joves i grans. Es diu, des de temps antiquíssims, que aprenem més per l'exemple de les persones que ens en?volten que no pas per les ensenyances re?budes. És a dir, que són molt més importants i formatives les obres i les accions que les paraules i els discursos. Com diem en castellà, "obras son amores y no buenas ra?zones". I avui més que mai, estem necessitats d'exemples clars, d'actuacions nobles, de compor??taments ètics i de compromisos coherents, en tots els camps de l'activitat humana. Sobren xerrameques buides, discursos ben?intencionats o paraules que no vagin a?com?panyades d'actuacions i de fets que les jus?tifiquin i les acreditin. I, com he dit abans, això és predicable tant en el camp social, com en el polític, en el religiós, en el de l'economia, en el sindical, com en el de les empreses, etc.
Malauradament, diàriament, la premsa sol ressaltar fets, històries, i notícies de persones o col·lectius que no cal ni llegir ni molt menys imitar. Es dóna carta de naturalesa, amb titulars immerescuts, a la dolenteria, la falsedat, la delinqüència, la deshonestedat i la hipocresia, en detriment d'exemples dignes d'imitar i seguir. I a fe que a la nostra societat tenim milers d'exemples en els quals caldria emmirallar-nos. Avui en citaré dos: el dels germans Roca, que des de la humilitat, la constància, el sacrifici i la il·lusió han assolit la màxima distinció en el camp professional de la restauració. I malgrat això conserven una humanitat envejable, un tracte cordial i una senzillesa pròpia dels grans savis. És un exemple que està al nostre abast, afortunadament, i que ens ha d'animar i encoratjar per fer qualsevol feina amb dedicació, esforç i il·lusió.
I un segon exemple és el de les persones treballadores dels nostres barris, que de forma responsable i humil treballen, i amb el seu esforç mantenen les seves famílies, contribueixen al benestar general i no espe?ren que la solució dels seus problemes baixi del cel, de l'Estat, de la Generalitat o de l'Ajuntament. I ho fan sense sorolls, sense gaires recompenses ni reconeixements, sense lamentacions inútils o odioses acusacions. Ho fan amb senzillesa i esforç. Aquestes persones són exemples de solidaritat i compro?mís social, que cal reconèixer i enaltir.
