Cartes

27.09.2015 | 07:31

Solucions a la riera de les Comes
Àlex Rocas i Jordi. Cap de la
demarcació de l´ACA a Girona.
En relació amb la carta d´un lector publicada per aquest diari el passat 17 de setembre i que alertava sobre l´estat de la riera de les Comes al seu pas per Sant Feliu de Guíxols, des de l´Agència Catalana de l´Aigua us volem informar que properament es duran a terme actuacions en aquest tram del curs fluvial.
A finals d´agost, l´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va demanar autorització per a la realització de treballs de manteniment de la llera de la riera, en un tram d´uns 100 metres que discorre dins de la trama urbana (i per tant, on la competència és municipal). Les mesu­res consistirien en la retirada de sediments, així com també de la vegetació arbustiva incipient. Aquests treballs, per tant, estan encaminats a mantenir la capacitat hidràulica de la llera.
L´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols executarà aquests treballs en el marc de les competències que té en matèria de conservació i manteniment de lleres que confronten amb sòl urbà i urbanitzable.
A principis de setembre, l´ACA ha dut a terme una inspecció a la zona per valorar les actuacions i és previst que aquesta setmana es signi l´autorització. A partir d´aquest moment el consistori podrà començar els treballs. Així mateix, l´Agència ha inspeccionat altres punts d´aquest torrent i es valorarà en el futur les possibles actuacions que es puguin dur a terme.

La decadència
d´un poble
Enric Mestres Girbal. tossa de mar.
Tossa, el Paradís Blau d´en Marc Chagall i Babel de les Arts d´en Benet, icona de la Costa Brava i primera vila oberta al turisme, s´ha convertit, per obra i gràcia dels que utilitzen el poder en benefici d´estranyes decisions, en un poble que només pot oferir les deixalles, la història i els patiments dels nostres avantpassats. Tossa és un poble que viu del turisme i aquest s´ha de mimar, no només perquè torni sinó perquè en faci propaganda.
Malauradament, uns ajuntaments farcits de gent que no té idea de res però s´agafen al càrrec com petxines a les roques, van fent la viu-viu i cobrant a final de mes mentre el poble es marceix làngui­da­ment. Bona prova en són la ma­la gestió del Museu Municipal i el del Far, un museu que una criatura de primària hauria organitzat millor, o la deixadesa de la platja. Tossa també té una gran riquesa en el seu «hinterland» (esports i camins de muntanya) però sembla que no interessi a ningú promocionar-ho perquè, vulguis o no, sembla que tothom ha d´anar a torrar-se a la platja.
Recordo quan de petit jugava a la riera de Tossa buscant anguiles i capgrossos, una riera agradable, neta, amb un llit sorrenc i codolós i també recordo la C.H. dels Pirineus Oriental avenint-se a netejar-la o deixar que l´Ajuntament ho fes. Ara, la desídia dels que manen, tant a l´ACA com als despatxets municipals, ha deixat que es convertís en un lloc ple de bardisses i arbres pel mig, les lleres febles  i la sorra acumulada sota els ponts, ignorant el perill que això comporta en cas de riuada.
Igualment és decebedor passejar per la Vila Vella, declarat monument històric artístic nacional i que han transformat en una pineda on les arrels afebleixen els  turonets i rampants (com ja va passar fa anys que en va caure un i que ara podria tornar a passar a l´església vella i a la torre d´en Joanàs), les copes impedeixen moltes pa­­no­rà­mi­ques i les velles pedres estan amagades darrere matolls i plantes alienes mai vistes en aquests indrets. Ah, i no parlem del trenet que dia rere dia destrossa l´empedrat del camí del far, deixant-hi sots i forats, una veritable cursa d´obstacles per els que passegen o que hi pugen amb les criatures.
I així va el país, manats i dirigits per molts que no saben fer la 0 amb un canuto  i cobrant més que metges o professors universitaris.

Arnau Puig
i els artistes
Jordi Pausas. parís.
Arnau Puig, en  el seu assaig Reflexions invariants post-Onze de setembre, elabora una sèrie de disquisicions pretesament «polítiques» que haurien passat per ull fins i tot al censor més experimen­tat del franquisme, ja que són tan deixatades, esotèriques i inextrica­bles, com ho són els gargots del seu admirat Antoni Tàpies, que per la seva innocuïtat –ni gall ni gallina– va ser proclamat al diktat –i unànimement– pels crítics a sou de l´establishment, com el geni més indiscutible del període de la guerra freda i del capitalisme salvatge què, avui més que mai, ens toca patir, i en el que les arts figuratives pròpies de la nostra civilització –considerades perilloses pel sistema, ai!– segueixen sent ignorades i menystingudes en els ministeris de Cultura i els anomenats museus d´art contemporani, esdevinguts un abracadabrant barret rialles. No deixa de ser un sarcasme que Arnau Puig posi punt i final amb aquests mots: «Siguem els nous artistes del nostre propi món!». Aquesta és la seva filosofia: adaptar-se a les circumstancies i fer la viu-viu...

Invitació a exalumnes de les Dominiques
del Pont Major
Gerard Taulé Codinach. Salt.
En representació dels exalumnes del col·legi de les Dominiques del Pont Major de Girona, que van acabar el 8è d´EGB l´any 1985, i nascuts l´any 1970 i sobretot el 1971, us convido al sopar de la classe que es farà el 28 d´octubre a Girona. Per contactar amb mi i apuntar-vos al sopar, feu-ho a partir del blog gerard1971.blogspot.com.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema