Solucions a la riera de les Comes
Àlex Rocas i Jordi. Cap de la
demarcació de l´ACA a Girona.
En relació amb la carta d´un lector publicada per aquest diari el passat 17 de setembre i que alertava sobre l´estat de la riera de les Comes al seu pas per Sant Feliu de Guíxols, des de l´Agència Catalana de l´Aigua us volem informar que properament es duran a terme actuacions en aquest tram del curs fluvial.
A finals d´agost, l´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va demanar autorització per a la realització de treballs de manteniment de la llera de la riera, en un tram d´uns 100 metres que discorre dins de la trama urbana (i per tant, on la competència és municipal). Les mesures consistirien en la retirada de sediments, així com també de la vegetació arbustiva incipient. Aquests treballs, per tant, estan encaminats a mantenir la capacitat hidràulica de la llera.
L´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols executarà aquests treballs en el marc de les competències que té en matèria de conservació i manteniment de lleres que confronten amb sòl urbà i urbanitzable.
A principis de setembre, l´ACA ha dut a terme una inspecció a la zona per valorar les actuacions i és previst que aquesta setmana es signi l´autorització. A partir d´aquest moment el consistori podrà començar els treballs. Així mateix, l´Agència ha inspeccionat altres punts d´aquest torrent i es valorarà en el futur les possibles actuacions que es puguin dur a terme.
La decadència
d´un poble
Enric Mestres Girbal. tossa de mar.
Tossa, el Paradís Blau d´en Marc Chagall i Babel de les Arts d´en Benet, icona de la Costa Brava i primera vila oberta al turisme, s´ha convertit, per obra i gràcia dels que utilitzen el poder en benefici d´estranyes decisions, en un poble que només pot oferir les deixalles, la història i els patiments dels nostres avantpassats. Tossa és un poble que viu del turisme i aquest s´ha de mimar, no només perquè torni sinó perquè en faci propaganda.
Malauradament, uns ajuntaments farcits de gent que no té idea de res però s´agafen al càrrec com petxines a les roques, van fent la viu-viu i cobrant a final de mes mentre el poble es marceix lànguidament. Bona prova en són la mala gestió del Museu Municipal i el del Far, un museu que una criatura de primària hauria organitzat millor, o la deixadesa de la platja. Tossa també té una gran riquesa en el seu «hinterland» (esports i camins de muntanya) però sembla que no interessi a ningú promocionar-ho perquè, vulguis o no, sembla que tothom ha d´anar a torrar-se a la platja.
Recordo quan de petit jugava a la riera de Tossa buscant anguiles i capgrossos, una riera agradable, neta, amb un llit sorrenc i codolós i també recordo la C.H. dels Pirineus Oriental avenint-se a netejar-la o deixar que l´Ajuntament ho fes. Ara, la desídia dels que manen, tant a l´ACA com als despatxets municipals, ha deixat que es convertís en un lloc ple de bardisses i arbres pel mig, les lleres febles i la sorra acumulada sota els ponts, ignorant el perill que això comporta en cas de riuada.
Igualment és decebedor passejar per la Vila Vella, declarat monument històric artístic nacional i que han transformat en una pineda on les arrels afebleixen els turonets i rampants (com ja va passar fa anys que en va caure un i que ara podria tornar a passar a l´església vella i a la torre d´en Joanàs), les copes impedeixen moltes panoràmiques i les velles pedres estan amagades darrere matolls i plantes alienes mai vistes en aquests indrets. Ah, i no parlem del trenet que dia rere dia destrossa l´empedrat del camí del far, deixant-hi sots i forats, una veritable cursa d´obstacles per els que passegen o que hi pugen amb les criatures.
I així va el país, manats i dirigits per molts que no saben fer la 0 amb un canuto i cobrant més que metges o professors universitaris.
Arnau Puig
i els artistes
Jordi Pausas. parís.
Arnau Puig, en el seu assaig Reflexions invariants post-Onze de setembre, elabora una sèrie de disquisicions pretesament «polítiques» que haurien passat per ull fins i tot al censor més experimentat del franquisme, ja que són tan deixatades, esotèriques i inextricables, com ho són els gargots del seu admirat Antoni Tàpies, que per la seva innocuïtat -ni gall ni gallina- va ser proclamat al diktat -i unànimement- pels crítics a sou de l´establishment, com el geni més indiscutible del període de la guerra freda i del capitalisme salvatge què, avui més que mai, ens toca patir, i en el que les arts figuratives pròpies de la nostra civilització -considerades perilloses pel sistema, ai!- segueixen sent ignorades i menystingudes en els ministeris de Cultura i els anomenats museus d´art contemporani, esdevinguts un abracadabrant barret rialles. No deixa de ser un sarcasme que Arnau Puig posi punt i final amb aquests mots: «Siguem els nous artistes del nostre propi món!». Aquesta és la seva filosofia: adaptar-se a les circumstancies i fer la viu-viu...
Invitació a exalumnes de les Dominiques
del Pont Major
Gerard Taulé Codinach. Salt.
En representació dels exalumnes del col·legi de les Dominiques del Pont Major de Girona, que van acabar el 8è d´EGB l´any 1985, i nascuts l´any 1970 i sobretot el 1971, us convido al sopar de la classe que es farà el 28 d´octubre a Girona. Per contactar amb mi i apuntar-vos al sopar, feu-ho a partir del blog gerard1971.blogspot.com.
