Més atur a Catalunya i especialment a Girona
Andreu Moreno. girona.
La pujada de l´atur al mes de setembre no és una bona dada a tot Espanya. I, de manera especial, criden l´atenció les dades catalanes. Catalunya, amb només el 16 % de la població, aporta el 26 % dels nous aturats espanyols. I, de fet, dues províncies catalanes, Girona i Lleida, són les que registren un increment més alt de l´atur a tot Espanya, amb un augment del 5% de la desocupació en només trenta dies. Aquestes pèssimes dades haurien de constituir un seriós toc d´atenció per a la classe política catalana. Dedicar-se contínuament a crear incertesa, inseguretat i inestabilitat política no sol sortir gratis i, per descomptat, no sembla la millor manera que les empreses creïn ocupació i riquesa.
Triar l´escola
Lluís Batlle i Gargallo. girona.
Ara que ja han passat les eleccions, ja puc dir que em va sorprendre molt llegir en el Diari de Girona del 18 de setembre que la CUP defensés abolir les escoles concertades perquè són «adoctrinadores». Tothom que tracta amb mainada adoctrina: les escoles concertades, els pares, els avis, els amics i, evidentment, també l´escola pública. És impossible parlar amb nens i joves sense adoctrinar-los. L´únic que pot fer l´escola pública és adoctrinar d´una manera diferent.
Però tant l´expressió emprada, com el no mencionar les escoles concertades laiques ni les escoles privades sense concert, em fa sospitar que més aviat hi ha una ignorància dels avantatges i utilitat dels coneixements religiosos en la formació dels ciutadans. Quan s´ignora de què va una cosa, és molt temptador menysprear-la. I quan es pot, voler treure-la d´escena.
De cara al futur, demanaria a la CUP que posés la llibertat de tots els ciutadans per damunt de les opinions del partit. Que afavoreixi que tots els ciutadans puguin triar per als seus fills l´ensenyament que els sembli objectivament millor, per als seus fills, clar. Que qui vulgui desenvolupar les capacitats humanes que dóna la religió, ho pugui fer sense que l´escola les escapci. Que l´educació de la convivència pugui ser completa. Segur que Catalunya serà menys egoista i més rica i plena.
Recordeu la troballa del maig del 68: prohibit prohibir. Respecteu la llibertat!
Integradors
héctor martínez romero. salt.
Escric aquesta carta setmanes abans de voler enviar-la perquè, amb sort, la publiquin al diari. Tot i així, fa també unes quantes setmanes que volia escriure-la. Per què? Potser perquè fins i tot em fa vergonya a mi mateix fer-ho o perquè no m´acabo de creure que ho faré, perquè em pensava que no era d´aquests, però al final, el temps i les emocions veig que m´hi han dut i, afortunadament, transformat.
Escric aquestes ratlles per donar les gràcies als meus companys del Cicle Superior d´Integració Social de l´Institut de Montilivi. No l´he acabat i, tot i així, m´hi han fet sentir un més i això crec que és mèrit de tots, inclús dels mestres. Per això: gràcies.
També volia donar les gràcies perquè algun dia se´m passés pel cap canviar de feina i enfocar de manera diferent el meu projecte de vida (ara que he treballat a joventut parlo com un d´ells!) encaminant-me a les humanitats i decidint triar aquests estudis, ja que aquest fet m´ha comportat conèixer en Joan, un àngel amb cor de dimoni que em va ajudar a suportar situacions que creia que no seria capaç de controlar; la Fadma, per veure que al món existeix algú tant (o més!) repel·lent que jo i que es tot i així es pot gaudir moltíssim de la seva companyia; la Mariam perquè un somriure no està de més en cap circumstància; i, finalment, a la Saskia, per a qui no tinc paraules.
Que us vagi bé allà on aneu i fent el que trieu, canvieu els vostres «projectes de vida o itineraris personals» que sapigueu que per aquestes contrades hi tindreu un saltenc repel·lent, setciències, buscabregues i, en el fons, agraït per allò que li vau donar a canvi. Gràcies amics.
El cartell que indica la distància a Espanya fotografiat a la pàgina 2 de divendres no es troba a Queralbs, sinó a Pardines.
