· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

06.10.2015 | 08:55

Més atur a Catalunya i especialment a Girona
Andreu Moreno. girona.
La pujada de l´atur al mes de setembre no és una bona dada a tot Espanya. I, de manera especial, criden l´atenció les dades catalanes. Catalunya, amb només el 16 % de la població, aporta el 26 % dels nous aturats espanyols. I, de fet, dues províncies catalanes, Girona i Lleida, són les que registren un increment més alt de l´atur a tot Espanya, amb un augment del 5% de la desocupació en només trenta dies. Aquestes pèssimes dades haurien de constituir un seriós toc d´atenció per a la classe política ca­talana. Dedicar-se contínuament a crear incertesa, inseguretat i inestabilitat política no sol sortir gratis i, per descomptat, no sem­bla la millor manera que les empreses creïn ocupació i riquesa.

Triar l´escola
Lluís Batlle i Gargallo. girona.
Ara que ja han passat les eleccions, ja puc dir que em va sorpren­dre molt llegir en el Diari de Girona del 18 de setembre que la CUP defensés abolir les escoles concertades perquè són «adoctrinadores».  Tothom que tracta amb mainada adoctrina: les escoles concertades, els pares, els avis, els amics i, evidentment, també l´esco­la pública. És impossible parlar amb nens i joves sense adoctrinar-los. L´únic que pot fer l´escola pública és adoctrinar d´una manera diferent.
Però tant l´expressió emprada, com el no mencionar les escoles concertades laiques ni les escoles privades sense concert, em fa sospitar que més aviat hi ha una ignorància dels avantatges i utilitat dels coneixements religiosos en la formació dels ciutadans. Quan s´ignora de què va una cosa, és molt temptador menysprear-la. I quan es pot, voler treure-la d´escena.
De cara al futur, demanaria a la CUP que posés la llibertat de tots els ciutadans per damunt de les opinions del partit. Que afavoreixi que tots els ciutadans puguin triar per als seus fills l´ensenyament que els sembli objectivament millor, per als seus fills, clar. Que qui vulgui desenvolupar les capacitats humanes que dóna la religió, ho pugui fer sense que l´escola les escapci. Que l´educació de la convivència pugui ser completa. Segur que Catalunya serà menys egoista i més rica i plena.
Recordeu la troballa del maig del 68: prohibit prohibir. Respecteu la llibertat!

Integradors
héctor martínez romero. salt.
Escric aquesta carta setmanes abans de voler enviar-la perquè, amb sort, la publiquin al diari. Tot i així, fa també unes quantes setmanes que volia escriure-la. Per què? Potser perquè fins i tot em fa vergonya a mi mateix fer-ho o perquè no m´acabo de creure que ho faré, perquè em pensava que no era d´aquests, però al final, el temps i les emocions veig que m´hi han dut i, afortunadament, transformat.
Escric aquestes ratlles per donar les gràcies als meus companys del Cicle Superior d´Integració Social de l´Institut de Montilivi. No l´he acabat i, tot i així, m´hi han fet sentir un més i això crec que és mèrit de tots, inclús dels mestres. Per això: gràcies.
També volia donar les gràcies perquè algun dia se´m passés pel cap canviar de feina i enfocar de manera diferent el meu projecte de vida (ara que he treballat a joventut parlo com un d´ells!) encaminant-me a les humanitats i decidint triar aquests estudis, ja que aquest fet m´ha comportat conèixer en Joan, un àngel amb cor de dimoni que em va ajudar a suportar situacions que creia que no seria capaç de controlar; la Fadma, per veure que al món existeix algú tant (o més!) repel·lent que jo i que es tot i així es pot gaudir moltíssim de la seva companyia; la Mariam perquè un somriure no està de més en cap circumstància; i, finalment, a la Saskia, per a qui no tinc paraules.
Que us vagi bé allà on aneu i fent el que trieu, canvieu els vostres «projectes de vida o itineraris personals» que sapigueu que per aquestes contrades hi tindreu un saltenc repel·lent, setciències, buscabregues i, en el fons, agraït per allò que li vau donar a canvi. Gràcies amics.


El cartell que indica la distància a Espanya fotografiat a la pàgina 2 de divendres no es troba a Queralbs, sinó a Pardines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema