Mentre una agència de qualificació de risc que no va ensumar la crisi situa el deute de la Generalitat com a bo brossa, i la comunitat de Madrid demana ser rescatada pel Govern central, la vida de les persones segueix, amb llums i ombres. Com la parella amb una vida habitual, amb amics típics (algun és prou manipulador, però poc perillós; d'altres sempre diuen que canviaran de vida, i aquí els tenen, fent les mateixes coses; uns darrers envegen les riqueses del company, una enveja discreta i civilitzada, que no arriba a l'assassinat, o al robatori).
Tenim una parella de mitjana edat fent la vida habitual. Ella ha cuinat el sopar, ell s'adorm al sofà, mentre a la tele un grup coral d'un poble de la Catalunya interior vol ser una agrupació de gospel del sud americà. La dona, que ha vist un programa de la tele on es parla d'intercanvis de parelles, tafaneja el món de les parelles liberals per internet, i troba un anunci que, a diferència d'altres, parla d'educació, classe i confidencialitat. La dona amb un avorriment raonable, uns fills ben criats i acomodats, decideix que cal provar l'experiència per donar un xic d'impuls a la seva relació. El marit ronca, protegit per la música d'arrel negra. Quan ella el convenci, res serà igual. La parella que troben, més joves que ells, són encantadors. Ell ocupa una bona posició i ella, amb pocs estudis però amb ganes d'entendre la vida, escolta molt, xerra poc i sempre riu. Un cop trenquen el gel, l'experiència va més enllà de trobades amb sexe i un xic de teatre. Un cop han establert ponts en comú, queden per fer més coses: van d'excursió a Sant Pere de Rodes o al Montseny, van a sopar o dinar a restaurants amb vistes encantadores, lluny de la ciutat i oberts a la natura. Visiten exposicions i veuen obres de teatre que parlen de persones amb experiències extremes i que s'encaminen a una nova vida, o directament a l'abisme. Ell, que té una panxeta respectable d'empresari, fa running amb el nou company que, més que un fill, sembla el germà petit. Ella vesteix a la moda perquè la noia jove és una fan de les tendències. De mica en mica, són com aquelles parelles que tot ho fan junts. Un quadrat equilàter té els angles iguals, una figura intercanviable, però ells més aviat són com les cadires que amb les quatre potes conformen una estabilitat gairebé perfecta. I el rum-rum de la relació estranya comença a passar de conversa ocasional dels veïns a un tema d'espionatge en la tranquil·la barriada benestant de la ciutat on ells dos habiten. Ho solucionen passant la meitat de l'any a Canàries, una vida: una manera d'enfocar-la. La llibertat enmig de l'Atlàntic i guardar les formes aquí. Aquesta recepta de felicitat és única i transferible: la gent amb passió de jutge popular, que s'ocupi d'altres casos.
