L'OCDE evidencia que els contribuents individuals i empreses nacionals tenen una càrrega impositiva superior a la de les multinacionals amb mitjans per tributar menys. Segons l'organització, els Estats perden entre el 4% i el 10% de la recaptació de l'impost de societats.
La posada en marxa d'un programa contra l'erosió de la base imposable espera assolir l'acord el 2016. Es tractaria que les grans empreses declaressin a cada estat el benefici efectiu obtingut. Però l'escepticisme és majoritari. Només cal recordar que el 85% de les empreses de l'Íbex té sucursal en paradís fiscal. I són especialistes en trilerisme fiscal. Venda per internet en un lloc i tributar en un altre amb fiscalitat. Préstec de diners d'una matriu a la filial espanyola, dels quals es dedueixen interessos a Espanya i a l'altre país la devolució es considera dividend. Operar des d'un país de doble imposició a banda i banda, quan en realitat s'està ubicat en un sense doble imposició. Deixar beneficis a una societat fictícia per evitar tributar a Espanya. Comprar béns a una filial a un preu superior al cost, per vendre'ls amb un marge petit a Espanya i comprimir benefici.
El resultat del trilerisme fiscal, dignificat sota el nom d'enginyeria fiscal, és que de mitjana les grans, que haurien de tributar un nominal del 28%, només ho fan del 6%.
Aquesta és la legalitat que impera. Una legalitat decidida per unes elits polítiques, ratificades a les urnes, però amb garantia de porta giratòria. Un capitalisme de BOE que a través del seu braç ideològic dels mitjans de comunicació adoctrina de veritat masses adotzenades, darrere la bandera nacional i la samarreta roja.
Aquesta setmana vivim el darrer, per ara, capítol de la política de favors a l'oligopoli, aviat duopoli, mediàtic, amb noves concessions per als grups d'Antena 3-La Sexta i Telecinco-Cuatro. Aquests grups que, per exemple, per explicar el que passa a Catalunya convoquen sistemàticament forces sense cap alcaldia.
Pel que fa al braç repressor, quan malgrat totes les martingales alguna acció empresarial xoca amb la legalitat, la «independència» del poder judicial fa la resta, com va ser en el cas Botín, al qual s'acull Roca Junyent per salvar la germana del Rei. Una Justícia que amenaça d'actuar sobre els manifestants que posen en dubte la seva independència, mentre calla davant les ingerències d'un poder executiu vinculat a les empreses que aconsegueixen que cada any els espanyols estiguin per sota del nivell de benestar que els correspondria.
Que no donin lliçons de patriotisme i de democràcia!
